Alcazar

Això és un resum d'aquest lloc tant meravellós. Em va agradar fins i tot més que l'Alhambra.

(Si clickeu sobre les imatges, excepte la primera, s'amplien a tamany real)

Senssació tonta

La nostàlgia descriu un anhel del passat, sovint idealitzat i poc realista.

Sabem que un dia vam ser feliços amb algú o amb alguna cosa. Podem recordar allò estimat com si fos ara mateix ja sigui a través d'una cançó, una fragància, una acció… propi al que abans fóra un costum o un moment especial.
Però sempre – i per molt poc que sigui -, ens dóna la sensació que llavors va ser millor, i com tota cosa desitjada la realcem encara més del que va arribar a ser. No és que ens estiguem enganyant, sinó que ens transportem a un món massa fantasiós i perfecte el qual ens fa sentir incomplets i frustrats. A més de sentir impotència per no poder retrocedir en el temps o per no poder ser millors que el nostre “jo” anterior.

En resum, ho defineixo com a una senssació tonta, com una excusa per seguir-nos queixant quan se'ns acaba el repertori.

(Des de casa en Gerard, a Blanes)

Silueta

No tot el que encobreix la llum és un obstacle.

Premi Blogaire

L'arare m'ha otorgat aquest premi blogaire que s'ha inventat l'Eseya. He estat catalogada com a artista de la fotografia, tot un luxe!


Ja ho veus, no conec prou el món blogger per otorgar tants premis. Jo ho deixò aquí i més endavant, qualsevol dia, us faig una sorpresa...

Gràcies!

Un regal

Arribant a terres andaluses, la sortida del sol ens regalava unes vistes extraordinàries. Fent-se camí entre la foscor del cel i dels núvols, ens convidava a saltar i córrer sobre cotó fluix.

(Si clikeu sobre la fotografia la veureu a tamany real)

Detall, d'aquells que a mi m'agraden

Típica caseta blanca, a Granada, pujant per un carreró.