29/9/08

La reina entre reixes

La setmana passada, a “30 minuts”, vaig veure un reportatge que no em va deixar indiferent.
Es tracta de “La corona”, un treball nominat als Oscars d'aquest any i presentat en el prestigiós festival internacional "Sundance" de pel•lícules documentals.

Bogotà disposa de la presó femenina més gran de tot el món, hi ha des de assassines fins a lladres. Anualment s’hi celebra un concurs on les candidates, representants de cada mòdul, han de superar proves de ball, de bellesa, contestar preguntes d’actualitat, etc.. La guanyadora es proclama reina i durant l’any següent és admirada i respectada per la resta de noies. No té dret a sortir de la presó per promocionar-se de cap manera fins que no finalitzi la seva condemna. Un cop fora queda a les seves mans.
Aquest certamen no queda molt lluny del que aquí estem acostumats amb Miss Espanya. La preparació comença setmanes abans i cada “equip” ajuda a la seva representant i l’ anima durant l’exhibició (com si els hi anés la vida).
El dia de la festa, es congreguen diferents grups de persones, entre ells el jurat, periodistes, fotògrafs i famosos; que els fan oblidar per complet que són on són. I se’ls tracta de dives, abans que qualsevol altra cosa.



El cas, és que durant aquest reportatge, també ensenyaven (encara que poc) com és el dia a dia de les recluses. Es podien apreciar detalls com ara les noies fumant, o anant a la perruqueria que tenen a les instal•lacions i habitacions plenes d’objectes com si fossin a casa seva.
-No sé fins a quin punt tot això els afavoreix – vaig pensar. Al principi em va sobtar molt. Potser és que no hi tinc prou coneixement i no sé que amb els homes passa igual, potser és que aquí a Espanya som més rigorosos... Entenc que aquest concurs i altres detalls serveixin de distracció a tot el que estan passant però em fa dubtar de que realment estiguin pagant per allò que han fet. No vull semblar nazi, m’explico: el que va passar és que mentre entrevistaven a algunes noies sota la pantalla les anaven catalogant: “assassina”, “guerrillera”, “atracadora”... i em va fer pensar en com deuen encaixar això la gent perjudicada per aquestes persones. Si és just.

Quan va sortir la guanyadora la van entrevistar i semblava que tenia les idees molt clares. Sabia que s’havia equivocat, que estava pagant pel que havia fet i volia recuperar el seu fill, aprofitar la fama per obrir-se camí en qualsevol àmbit i tenir una millor vida, ser una nova persona. A mi em va semblar molt convincent, vaig pensar que potser era jo que m’equivocava per dubtar dels mètodes i la voluntat per rehabilitar-se, i me la vaig imaginar en situació. El documental acabava amb un text que ens explicava que un any després de la seva alliberació (al poc temps de proclamar-se reina) la van trobar morta. Em va fer molta pena. No puc saber si realment va aconseguir el que volia. El desenllaç pot no tenir a veure amb la manera en que ella portava la nova vida, o si. I això em va tornar a crear dubtes.

Algú més el va veure? Quina és la vostra opinió? Estic equivocada dubtant de la justícia a aquesta presó en concret? Què en penseu, en general?


Sobretot no vull que se’m mal interpreti. Com he dit em vull informar, no hi entenc prou i és la senssació que he tingut amb aquest reportatge, que per cert, l'he trobat excel·lent!



:)

24/9/08

Fotogafia "des de l'altra banda".

L'altre dia vaig dir que us parlaria sobre les sessions de fotografia que em van fer, ja que jo era la model. Doncs les del primer dia van ser per a l'Spa Monterrey de Lloret de Mar, i les del segon per al Balneari Vichy Catalan. És el primer cop que treballava per a empreses tan importants essent la model principal (jo sola). Estava nerviosa però va anar de conya, imagineu quin estress era que em posessin a la banyera de 35º, o que em fessin massatges de tot tipus, o que em cobrissin el cos amb una crema d'or, etc.. mentre em feien les fotos! Jaja. Perquè d'això es tractava, de gaudir i captar la meva cara de relax i satisfacció, –no havia d’actuar massa que diguem xD-

Per mi els resultats d’aquestes fotos han sigut fantàstics, m’han encantat! El treball d’en Karel ha sigut extraordinari, amb 4 coses va saber crear climes de gran confort i espais molt diferents al que realment eren, explotant la bellesa de cada escenari. Va utilitzar un munt de tècniques i aparells que em serviran per quan jo estigui fent el mateix que ell, si tot va bé! Per tant, també m'ha sigut didàctic. A partir d’ara si em sorgeix alguna cosa per l’estil ho aprofitaré, tot i que he de dir que no és al que em vull dedicar!

També us vaig dir (o potser no) que posaria algunes de les fotografies, però m'ho he estat pensant i per respecte al fotògraf només en posaré 4 o 5, a tamay reduït i amb un text que dificulti la còpia. No sigui que algú les faci servir per a alguna altra cosa, sense drets d'autor ni d'imatge, i jo acabi tenint problemes amb la feina i l'artista.

Aquests no són els resultats finals que es donaran a les empreses i el Patronat ja que encara no hi són fets els retocs perquè quedin perfectes.

Doncs això és tot, espero que us agradin.

:)






19/9/08

Estepona

Aquí va ser l'inici de la setmaneta al Blauet. I personalment em va encantar! Un poble amb molta platja, calma i ben bonic!
És on vaig fer més fotos, en part perquè és el lloc on més temps vam estar.


Reflexe dels velers del port.


Capitania.


- Detalls del poble:






Plaça de l'ajuntament.











Fira de llibres.


(Feta des del passeig de mar)













- Els "espetos" de sardines són obligats a provar! És la especialitat de la vila i és maco de veure, els fan a les barques enmig de la platja:


















- Llavors queda ensenyar el que va ser la meva primera navegació! :



La Taca ben preparada, jaja.


El capità preparat.


I som-hi!





L'aigua semblava oli.


Jo mateixa, a proa.


Un instant genial...
(també vam veure dofins però no vaig se a temps a fotografiar-los!)



I el Taka (els nostres acompanyants) arribant a Fuengirola.


A Fuengirola vam estar una nit, després vam anar a Vélez Málaga que ens hi vam estar un parell de dies més i vam navegar tot un dia cap a Almerimar ons ens hi vam estar dos dies.
Amb el cotxe també vam visitar Marbella i Benahavís, un poblet de muntanya d'aquells típics de casetes blanques. Potser més endavant poso les fotos.

:)

17/9/08

Paul Simon & Art Garfunkel - The Sounds of Silence


L'altre dia va tocar sopar romàntic. I ell me la cantava a l'orella i jo em desfeia...

:)

16/9/08

Hola hola, sóc jooo!


Crec que podria començar fent servir la primera frase del post anterior! jaja I també crec que podria explicar com de bé m'ho he passat aquest estiu i que feliç que sóc. Però mira, tots us ho podeu imaginar, perquè tots heu tingut estius i tots sou o heu sigut joves.

Dilluns començo i estic ansiosa. M'encanta el nou pis, m'encanta EMAV, m'encanta l'idea de tornar al bàsquet, m'encanta retrobar-me amb la gent de Barcelona i m'encanta que cada cop hi tingui a més gent de Blanes.

Em queda pendent parlar-vos i ensenyar-vos fotos del viatge amb el Blauet per costes andaluses, dels nens del casal, de l’escapada a València i de la primera feina “sèria” que he fet com a model d’imatge (que per cert, demà hi torno :P).

Així que torno a estar per aquí i a la que pugui passaré pels vostres blogs!

Petoneeetss!