4/3/08

Estil vs Pensaments?

Ara per ara, en la nostra societat existeix certa (o casi) llibertat per a escollir i dur posat el que més ens agradi sense que ningú ens assenyali ni ens intenti ofendre per això. La manera de vestir i l'estil i personalitat de la persona van agafats de la mà. Encara que vergonyosament crei conflictes, no són suficients com per a ampliar diferències entre la conducta moral d'un o altre individu. Són aspectes molt petits o intranscendentes comparat amb el que ha significat al llarg de la història i el que segueix significant en alguns racons del món.
Per exemple, si mirem a Àfrica comprovarem que la indumentària és essencial per a diferenciar tribus, o a Aràbia per a diferenciar classes, o en el cas dels Amish (en plena Pensilvania) per a diferenciar la seva comunitat, de la mateixa manera els monjos budistes, els jueus o nipons. Són casos on la religió, els costums i creences estan per sobre de tot, omplint un sac de condicions que fan impossible l'alliberament total de la persona.

Amb tot això vull dir que crec que existeix una relació entre la manera de vestir i la conducta moral de les persones, no obstant, nosaltres estem acostumats a un món suficientment civilitzat (per així dir-ho) on la importància que se li dóna a la vestimenta és mínima. Per sort.


18 comentarios:

Marc dijo...

És cert que vivim en un món civilitzat, però no ens enganyem, la nostra societat encara té molts tabús. Et linko un post que vaig penjar fa uns mesos sobre la forma de vestir a les feines.

Mar dijo...

Ome sisi clar, és tot realtiu. M'he referit a importància mínima en comparació amb el que ha significat en l'història i el que segueix significant a altres racons del món. És cert que encara ens seguim trobant casos com el que vas escriure el post, amb el que crec que tens tota la raó!


Jo també m'he trobat que per fer feines d'azafata i promotora m'he hagut de comprar roba que ara la tinc aparcada a l'armari. Cada agència té el seu gust..i no totes et faciliten l'uniforme!


petons!

Montse dijo...

ai, si tinguéssim la mateixa talla et demanaria un vestidet d'hostessa, que sempre m'han fet ilu!
;)

Mar dijo...

Asi? Ome, algun dels que he dut són preciosos! I a mi també sempre m'ha fet ilusió veure'm d'hostessa! Ara ja no se'm fa tan rar, però és curiós perquè a cada feina vaig diferent is empre vaig a gust!

Aquest diumenge em donen el que portaré aquesta setmana, a l'alimentaria...aviam si és mono!


:)

Montse dijo...

potser vagi dijous a l'alimentària, he quedat amb dues amigues... ja et buscaré!

Montse dijo...

I per cert, desp´rés què en fas, dels vestits? els has de tornar?

Mar dijo...

Oh! Què dius!! :D
Estaré amb postres nosequemés.. jaja
La Marta m'ha comentat que el seu pare hi té un stand i ella també hi anirà un dia!

Els uniformes els hauré de tornar, no són pas barats!
Demà t'ho explico tot amb detall.


Per cert! Em pots enviar pel mail les fotos meves amb en Martí? Eren dues, no? Jo ara em poso a fer els cedés!


Un petó!

Anónimo dijo...

Aixó si que es original, parlar de estil en catalá! vols intercanviar links?

Petons!

Mar dijo...

I tant mer!

Jo és que soc molt catalana, de la costa brava.

Gràcies per passar!


;)

Anónimo dijo...

per sort o per desgràcia la manera de vestir defineix una petita part d'una persona, per això sempre penso que no hi ha res millor q un cos nu, un cos q si vols coneixer bé t'hi has d'apropar i no definir-lo per les peces de roba que el cobreixen..

Mar dijo...

Ome i potser depenent de la persona, però penso una mica com tu.


Amb qui parlo?

thesil dijo...

Si em dones el teu e-mail puc manar-te la foto que t´agradava de Balenciaga en el meu blog.
El meu e-mail: betrendymyfriend@hotmail.com.

Un petonet

Mar dijo...

Ooooh! siii!

Ara et donc el meu e-mail i ja me la passaràs!!

m'agradava tant el conjunt!!


:D

bellosoli dijo...

mai no m'he sentit definit per la meva roba. Vesteixo com m'agrada en la vida personal i "com cal" a la feina. Afortunadament per a mi, el "com cal" a la meva feina és anar normal (res de trajus) però tampoc res de pantalons curts o banyador... és un petit tribut, però no massa car.

Crec que si que som afortunats de no veure'ns sotmesos a la moral de la vestimenta.

Mark dijo...

Bé, jo no hi estic gairé d'acord. És més, aquí al món occidental és on més ens preocupem pel nostre aspecte exterior i on classifiquem més a les persones per la roba que porten, o mai ningú ha dit..."mira que hippy aquel", "però que pijo que vas avui no" "buah quin fàstic merda quillo.." ...no som tan civilitzats crec jo.

per cert, Mar t'assembles a la Kate Moss !!!!

Mar dijo...

Bellosoli:

Per sort meva, no em desagrada el que m'han fet dur a les feines (de moment).
Amb meva forma de vestir potser si que m'hi sento identificada..també canvio força d'estil (dins un marge)però ja va amb mi.
Inclús quan la gent em veu amb l'equipatge de bàsquet s'extranyen molt!! I a mi em sembla tant meu!!
Ome després de 12 anys..normal!

:P


Petons!

Mar dijo...

Maaaaark, que si que siii, que importànciamínima però en comparació amb altres llocs i/o temps!!!

realment som bastant crítics...i jo...uufff...ho reconec que també molt.


No ets el primer que em diuque m'hi assemblo, tinc dos amics que sempre m'ho diuen... ja m'agradaria!!


:)

Anónimo dijo...

ola soc la marta a vere si m'agrada anar vestida de manera diferenta no cal que em miresiu per criticar-me ,perque cadascu pot anar vestit com vol, i tambe pensatu ven aviat marc les coses avans de dir doncs weno ja ens trobadem
chaittoo