La Dama Salmó.

Hola a tothom!
Això és anunci ràpid sobre la primera obra de teatre que interpreto, realitzada per el segon curs de Producció de l'Emav. És basada en un llibre de Quin Montzó, gratuïta i que dura com a molt mitja hora.

Us animo a venir!

Gràcies!

:)

La Ruta Natural

Si, si, si! Fa molt temps, un altre cop.
Sabeu aquelles temporades en que hi ha coses que no vénen de gust? Que no t'inspiren? Doncs això més o menys (i sumant-hi època d'exàmens) és el que m'ha passat amb el blog.

Com a recompensa/regal us adjunto aquest curtmetratge. A mi m'ha encantat. És l'Alex Pastor, antic estudiant de l'ESCAC de Terrassa, actualment està a Hollywood fent pel·lícules. No vegis, eh?

Espero que us agradi.

:)



Per cert, aquest post se m'ha borrat per accident, Striper i Toni, ja he vist els vostres comentaris, gràcies als dos!

Moments

Des de que estem a Barcelona, aquest curs, encara no havíem pogut passar una tarda junts. Avui jo tenia festa així que hem tingut temps per nosaltres. Volíem fer alguna cosa especial, diferent. Comptant que ens havíem d’estar a casa perquè m’havien de venir a recollir una cosa. De seguida hem decidit penjar fotos al suro de l'habitació, que és molt gran i el tenim buit. Hem volgut començar per les que només sortim nosaltres, que són les que ens feien més il·lusió.

Així que ens hem posat a fer una selecció a l’ordinador i hem repassat fotos d’aquests casi dos anys i mig que portem junts. Lisboa, París, el salt en paracaigudes, el casament dels pares, Andalusia... tots grans moments que hem passat un al costat de l'altre. Mirant les fotos hem comentat i rigut de coses que casi ja ni recordàvem i d’altres que no ens les deixem de dir dia a dia. També hem parlat del que tenim pendent a fer, com aquells dies que planejàvem el que ara ja és passat (i retratat).

Un cop triades les hem imprès i hem anat a l’habitació a discutir una mica si les posàvem aquí o allà, així o “aixà”. No hem tingut gaires complicacions. Ha quedat preciós. Al veure-ho acabat ens hem abraçat feliços. Hem passat unes hores magnífiques fent una cosa ben senzilla, una cosa més amb la que ens demostrem que l'amor és el millor que tenim per gaudir d'aquesta vida.

:)

Ambient: David Gray - This years love

Radiohead - No Surprises

Per un dia de pluja com el d'avui.

:)

Algú em regala hores?

Sé que fa dies que no dic res, no és per mandra! És que independentment de les classes a les tardes he començat a fer anglès als matins, apart que cada dia tinc més feina a les nits, apart que començo amb el bàsquet altre cop els divendres i que no en tinc prou i m'estic pensant de començar un curs de 4 hores cada dissabte!
No em vull imaginar en època d'exàmens i treballs, ho vull fer tot i no tinc temps!!

Me'n vaig al sofà un ratet i a dormir, que estic molt cansada!

Jijiji, que graciosa era, eh?

:)

Tardor

A ritme de Feist us regalo una imatge de tardor. Perquè les coses que em venen de gust, que m'agraden molt, les vull compartir sempre.

I feel it all!

:)

Ciutat de les Arts i de les Ciències

A l'Agost vaig fer una escapada a València. Concretament a un poble a 4 km de la ciutat, on uns amics meus s'hi han instal·lat. És un poble molt petit, d'aquells plens de porcs i vaques que fan que tot tingui un aroma...especial jaja. Tot i això s'hi està molt bé, és molt tranquil, tenen la platja al costat i unes instal·lacions municipals amb tres piscines i una pista de bàsquet que vergonya em fa Blanes!
No tinc fotos gaire maques del poble, més que res perquè no vaig tenir temps. Però un dia vam fer una escapada al centre de València per fotografiar llocs que em van agradar el primer cop que hi vaig estar (dues setmanes abans, tornant del viatge amb el veler) i que en el seu moment no portava la càmera.

Aviam si us agraden.

:)

L'Emisfèric i el museu de les ciències Príncipe Felipe.


Palau de les Arts Reina Sofía.

Dos detalls:

Situació del Palau de les Arts, l'Emisfèric i el Museu de les ciències:

L'Umbracle:

Als jardins:

La reina entre reixes

La setmana passada, a “30 minuts”, vaig veure un reportatge que no em va deixar indiferent.
Es tracta de “La corona”, un treball nominat als Oscars d'aquest any i presentat en el prestigiós festival internacional "Sundance" de pel•lícules documentals.

Bogotà disposa de la presó femenina més gran de tot el món, hi ha des de assassines fins a lladres. Anualment s’hi celebra un concurs on les candidates, representants de cada mòdul, han de superar proves de ball, de bellesa, contestar preguntes d’actualitat, etc.. La guanyadora es proclama reina i durant l’any següent és admirada i respectada per la resta de noies. No té dret a sortir de la presó per promocionar-se de cap manera fins que no finalitzi la seva condemna. Un cop fora queda a les seves mans.
Aquest certamen no queda molt lluny del que aquí estem acostumats amb Miss Espanya. La preparació comença setmanes abans i cada “equip” ajuda a la seva representant i l’ anima durant l’exhibició (com si els hi anés la vida).
El dia de la festa, es congreguen diferents grups de persones, entre ells el jurat, periodistes, fotògrafs i famosos; que els fan oblidar per complet que són on són. I se’ls tracta de dives, abans que qualsevol altra cosa.

El cas, és que durant aquest reportatge, també ensenyaven (encara que poc) com és el dia a dia de les recluses. Es podien apreciar detalls com ara les noies fumant, o anant a la perruqueria que tenen a les instal•lacions i habitacions plenes d’objectes com si fossin a casa seva.

-No sé fins a quin punt tot això els afavoreix – vaig pensar. Al principi em va sobtar molt. Potser és que no hi tinc prou coneixement i no sé que amb els homes passa igual, potser és que aquí a Espanya som més rigorosos... Entenc que aquest concurs i altres detalls serveixin de distracció a tot el que estan passant però em fa dubtar de que realment estiguin pagant per allò que han fet. No vull semblar nazi, m’explico: el que va passar és que mentre entrevistaven a algunes noies sota la pantalla les anaven catalogant: “assassina”, “guerrillera”, “atracadora”... i em va fer pensar en com deuen encaixar això la gent perjudicada per aquestes persones. Si és just.

Quan va sortir la guanyadora la van entrevistar i semblava que tenia les idees molt clares. Sabia que s’havia equivocat, que estava pagant pel que havia fet i volia recuperar el seu fill, aprofitar la fama per obrir-se camí en qualsevol àmbit i tenir una millor vida, ser una nova persona. A mi em va semblar molt convincent, vaig pensar que potser era jo que m’equivocava per dubtar dels mètodes i la voluntat per rehabilitar-se, i me la vaig imaginar en situació. El documental acabava amb un text que ens explicava que un any després de la seva alliberació (al poc temps de proclamar-se reina) la van trobar morta. Em va fer molta pena. No puc saber si realment va aconseguir el que volia. El desenllaç pot no tenir a veure amb la manera en que ella portava la nova vida, o si. I això em va tornar a crear dubtes.

Algú més el va veure? Quina és la vostra opinió? Estic equivocada dubtant de la justícia a aquesta presó en concret? Què en penseu, en general?


Sobretot no vull que se’m mal interpreti. Com he dit em vull informar, no hi entenc prou i és la senssació que he tingut amb aquest reportatge, que per cert, l'he trobat excel·lent!



:)

Fotogafia "des de l'altra banda".

L'altre dia vaig dir que us parlaria sobre les sessions de fotografia que em van fer, ja que jo era la model. Doncs les del primer dia van ser per a l'Spa Monterrey de Lloret de Mar, i les del segon per al Balneari Vichy Catalan. És el primer cop que treballava per a empreses tan importants essent la model principal (jo sola). Estava nerviosa però va anar de conya, imagineu quin estress era que em posessin a la banyera de 35º, o que em fessin massatges de tot tipus, o que em cobrissin el cos amb una crema d'or, etc.. mentre em feien les fotos! Jaja. Perquè d'això es tractava, de gaudir i captar la meva cara de relax i satisfacció, –no havia d’actuar massa que diguem xD-

Per mi els resultats d’aquestes fotos han sigut fantàstics, m’han encantat! El treball d’en Karel ha sigut extraordinari, amb 4 coses va saber crear climes de gran confort i espais molt diferents al que realment eren, explotant la bellesa de cada escenari. Va utilitzar un munt de tècniques i aparells que em serviran per quan jo estigui fent el mateix que ell, si tot va bé! Per tant, també m'ha sigut didàctic. A partir d’ara si em sorgeix alguna cosa per l’estil ho aprofitaré, tot i que he de dir que no és al que em vull dedicar!

També us vaig dir (o potser no) que posaria algunes de les fotografies, però m'ho he estat pensant i per respecte al fotògraf només en posaré 4 o 5, a tamay reduït i amb un text que dificulti la còpia. No sigui que algú les faci servir per a alguna altra cosa, sense drets d'autor ni d'imatge, i jo acabi tenint problemes amb la feina i l'artista.

Aquests no són els resultats finals que es donaran a les empreses i el Patronat ja que encara no hi són fets els retocs perquè quedin perfectes.

Doncs això és tot, espero que us agradin.

:)

Estepona

Aquí va ser l'inici de la setmaneta al Blauet. I personalment em va encantar! Un poble amb molta platja, calma i ben bonic!
És on vaig fer més fotos, en part perquè és el lloc on més temps vam estar.

Reflexe dels velers del port.


Capitania.

- Detalls del poble:

Plaça de l'ajuntament.

Fira de llibres.


(Feta des del passeig de mar)

- Els "espetos" de sardines són obligats a provar! És la especialitat de la vila i és maco de veure, els fan a les barques enmig de la platja:

- Llavors queda ensenyar el que va ser la meva primera navegació! :

La Taca ben preparada, jaja.


El capità preparat.


I som-hi!





L'aigua semblava oli.


Jo mateixa, a proa.


Un instant genial...
(també vam veure dofins però no vaig se a temps a fotografiar-los!)


I el Taka (els nostres acompanyants) arribant a Fuengirola.

A Fuengirola vam estar una nit, després vam anar a Vélez Málaga que ens hi vam estar un parell de dies més i vam navegar tot un dia cap a Almerimar ons ens hi vam estar dos dies.

Amb el cotxe també vam visitar Marbella i Benahavís, un poblet de muntanya d'aquells típics de casetes blanques. Potser més endavant poso les fotos.

:)

Paul Simon & Art Garfunkel - The Sounds of Silence

L'altre dia va tocar sopar romàntic. I ell me la cantava a l'orella i jo em desfeia...

:)

Hola hola, sóc jooo!

Crec que podria començar fent servir la primera frase del post anterior! jaja I també crec que podria explicar com de bé m'ho he passat aquest estiu i que feliç que sóc. Però mira, tots us ho podeu imaginar, perquè tots heu tingut estius i tots sou o heu sigut joves.

Dilluns començo i estic ansiosa. M'encanta el nou pis, m'encanta EMAV, m'encanta l'idea de tornar al bàsquet, m'encanta retrobar-me amb la gent de Barcelona i m'encanta que cada cop hi tingui a més gent de Blanes.

Em queda pendent parlar-vos i ensenyar-vos fotos del viatge amb el Blauet per costes andaluses, dels nens del casal, de l’escapada a València i de la primera feina “sèria” que he fet com a model d’imatge (que per cert, demà hi torno :P).

Així que torno a estar per aquí i a la que pugui passaré pels vostres blogs!

Petoneeetss!

Slutfördes

Bé, em sembla que després de tants dies m'hauré de tornar a presentar! Potser no han sigut tants, però estudiant i estudiant és normal que hagi perdut la noció del temps!

Ja estic! Ja he acabat el curs. La veritat, dec ser masoca, però jo ho hagués allargat una mica més. Ara passa que m'avorreixo. Tinc moltes coses per fer, d'aquelles que dius "ja ho farééé.." i passen els dies i no ho fas, perquè mai et sembla prou important com qualsevol altre cosa que puguis estar fent. De totes maneres, no és suficient per omplenar els dies.
Estic contenta perquè després de molt de temps puc estar a casa amb la família, dormir a la meva habitació, gaudir del menjar de la mare, prendre el solet al jardí i aplatanar-me en aquests sofàs tan grans i còmodes! (També val a dir: discutir amb els germans, fer feines de la casa, no poder veure Prision break ni Lost...)
Ara els pares em mimen més que mai. Per ells, que estigui aquí uns dies és un regal i la meva mare ja s'està reorganitzant la setmana per dedicar-me temps. Es nota que sóc la gran i no hi estan gens acostumats. Me n'hauré d'aprofitar! jaja


Per cert, és dilluns i ara estaria classe amb les companyes. Les trobo a faltar, molt molt i molt! Sort que aquest cap de setmana vindran a Blanes i les tindré per mi uns dies! (més us val!)


Això és tot per avui, he d'anar a fer el dinar.

:)

Records i coincidències

Un dia d’estiu, d’aquells que la N. i jo passàvem casi cada tarda juntes, ella em va dir:

- Mar, saps què? La setmana que ve vindrà una amiga meva a Blanes. Aquella que ja et vaig explicar que vaig conèixer a les colònies, que és de Barcelona, saps?-

- Ah, si! La L. -

- Doncs si! Resulta que té un aniversari d’una noia que té una casa a St.Francesc. Em fa molta il·lusió. -

- Guau! Quina coincidència -

Al cap d’uns dies vaig saber que aquella mateixa setmana també venia una amiga meva (la P.) a Blanes, la vaig conèixer al campus de bàsquet, era de Barcelona i feia molt que no la veia. Venia a passar dos dies amb un grup d’amigues. Guau! I justament a Blanes.

I al cap d’uns dies allà estàvem: la N., la L., la P., jo i un grupet de noies.

Resulta que la L. i la P. ja eren grans amigues (com jo i la N.), i d’aquella mateixa colla que van anar a passar dos dies a Blanes perquè era l’aniversari d’una que tenia una casa a St. Francesc.


Va ser una coincidència moooolt bonica.


:)





Expliqueu-me’n alguna, vaaaa!

Concurs de fotografia

Vull presentar-me a un concurs de fotografia (res de l'altre món, molt amateur). El tema és obert i hi ha poques condicions. El problema és que no sé quina fotografia presentar-hi. I el que està clar és que per ser guanyadora ha d’impactar, ha de fer pensar...

Aquesta és la que, de moment, m’agrada més. (La podeu ampliar)

A vosaltres què us suggereix? Què en penseu?

També hi han aquestes opcions..tot i que no les trobo prou "bones" o no m'inspiren tant.
En falten més, però ja sé segur que no les portaria a concurs.