Mostrando entradas con la etiqueta Mine. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Mine. Mostrar todas las entradas

22/1/09

La Dama Salmó.

Hola a tothom!
Això és anunci ràpid sobre la primera obra de teatre que interpreto, realitzada per el segon curs de Producció de l'Emav. És basada en un llibre de Quin Montzó, gratuïta i que dura com a molt mitja hora.

Us animo a venir!

Gràcies!

:)



3/11/08

Moments

Des de que estem a Barcelona, aquest curs, encara no havíem pogut passar una tarda junts. Avui jo tenia festa així que hem tingut temps per nosaltres. Volíem fer alguna cosa especial, diferent. Comptant que ens havíem d’estar a casa perquè m’havien de venir a recollir una cosa. De seguida hem decidit penjar fotos al suro de l'habitació, que és molt gran i el tenim buit. Hem volgut començar per les que només sortim nosaltres, que són les que ens feien més il·lusió.

Així que ens hem posat a fer una selecció a l’ordinador i hem repassat fotos d’aquests casi dos anys i mig que portem junts. Lisboa, París, el salt en paracaigudes, el casament dels pares, Andalusia... tots grans moments que hem passat un al costat de l'altre. Mirant les fotos hem comentat i rigut de coses que casi ja ni recordàvem i d’altres que no ens les deixem de dir dia a dia. També hem parlat del que tenim pendent a fer, com aquells dies que planejàvem el que ara ja és passat (i retratat).

Un cop triades les hem imprès i hem anat a l’habitació a discutir una mica si les posàvem aquí o allà, així o “aixà”. No hem tingut gaires complicacions. Ha quedat preciós. Al veure-ho acabat ens hem abraçat feliços. Hem passat unes hores magnífiques fent una cosa ben senzilla, una cosa més amb la que ens demostrem que l'amor és el millor que tenim per gaudir d'aquesta vida.


:)

Ambient: David Gray - This years love


21/10/08

Algú em regala hores?

Sé que fa dies que no dic res, no és per mandra! És que independentment de les classes a les tardes he començat a fer anglès als matins, apart que cada dia tinc més feina a les nits, apart que començo amb el bàsquet altre cop els divendres i que no en tinc prou i m'estic pensant de començar un curs de 4 hores cada dissabte!
No em vull imaginar en època d'exàmens i treballs, ho vull fer tot i no tinc temps!!


Me'n vaig al sofà un ratet i a dormir, que estic molt cansada!



Jijiji, que graciosa era, eh?


:)


29/9/08

La reina entre reixes

La setmana passada, a “30 minuts”, vaig veure un reportatge que no em va deixar indiferent.
Es tracta de “La corona”, un treball nominat als Oscars d'aquest any i presentat en el prestigiós festival internacional "Sundance" de pel•lícules documentals.

Bogotà disposa de la presó femenina més gran de tot el món, hi ha des de assassines fins a lladres. Anualment s’hi celebra un concurs on les candidates, representants de cada mòdul, han de superar proves de ball, de bellesa, contestar preguntes d’actualitat, etc.. La guanyadora es proclama reina i durant l’any següent és admirada i respectada per la resta de noies. No té dret a sortir de la presó per promocionar-se de cap manera fins que no finalitzi la seva condemna. Un cop fora queda a les seves mans.
Aquest certamen no queda molt lluny del que aquí estem acostumats amb Miss Espanya. La preparació comença setmanes abans i cada “equip” ajuda a la seva representant i l’ anima durant l’exhibició (com si els hi anés la vida).
El dia de la festa, es congreguen diferents grups de persones, entre ells el jurat, periodistes, fotògrafs i famosos; que els fan oblidar per complet que són on són. I se’ls tracta de dives, abans que qualsevol altra cosa.



El cas, és que durant aquest reportatge, també ensenyaven (encara que poc) com és el dia a dia de les recluses. Es podien apreciar detalls com ara les noies fumant, o anant a la perruqueria que tenen a les instal•lacions i habitacions plenes d’objectes com si fossin a casa seva.
-No sé fins a quin punt tot això els afavoreix – vaig pensar. Al principi em va sobtar molt. Potser és que no hi tinc prou coneixement i no sé que amb els homes passa igual, potser és que aquí a Espanya som més rigorosos... Entenc que aquest concurs i altres detalls serveixin de distracció a tot el que estan passant però em fa dubtar de que realment estiguin pagant per allò que han fet. No vull semblar nazi, m’explico: el que va passar és que mentre entrevistaven a algunes noies sota la pantalla les anaven catalogant: “assassina”, “guerrillera”, “atracadora”... i em va fer pensar en com deuen encaixar això la gent perjudicada per aquestes persones. Si és just.

Quan va sortir la guanyadora la van entrevistar i semblava que tenia les idees molt clares. Sabia que s’havia equivocat, que estava pagant pel que havia fet i volia recuperar el seu fill, aprofitar la fama per obrir-se camí en qualsevol àmbit i tenir una millor vida, ser una nova persona. A mi em va semblar molt convincent, vaig pensar que potser era jo que m’equivocava per dubtar dels mètodes i la voluntat per rehabilitar-se, i me la vaig imaginar en situació. El documental acabava amb un text que ens explicava que un any després de la seva alliberació (al poc temps de proclamar-se reina) la van trobar morta. Em va fer molta pena. No puc saber si realment va aconseguir el que volia. El desenllaç pot no tenir a veure amb la manera en que ella portava la nova vida, o si. I això em va tornar a crear dubtes.

Algú més el va veure? Quina és la vostra opinió? Estic equivocada dubtant de la justícia a aquesta presó en concret? Què en penseu, en general?


Sobretot no vull que se’m mal interpreti. Com he dit em vull informar, no hi entenc prou i és la senssació que he tingut amb aquest reportatge, que per cert, l'he trobat excel·lent!



:)

24/9/08

Fotogafia "des de l'altra banda".

L'altre dia vaig dir que us parlaria sobre les sessions de fotografia que em van fer, ja que jo era la model. Doncs les del primer dia van ser per a l'Spa Monterrey de Lloret de Mar, i les del segon per al Balneari Vichy Catalan. És el primer cop que treballava per a empreses tan importants essent la model principal (jo sola). Estava nerviosa però va anar de conya, imagineu quin estress era que em posessin a la banyera de 35º, o que em fessin massatges de tot tipus, o que em cobrissin el cos amb una crema d'or, etc.. mentre em feien les fotos! Jaja. Perquè d'això es tractava, de gaudir i captar la meva cara de relax i satisfacció, –no havia d’actuar massa que diguem xD-

Per mi els resultats d’aquestes fotos han sigut fantàstics, m’han encantat! El treball d’en Karel ha sigut extraordinari, amb 4 coses va saber crear climes de gran confort i espais molt diferents al que realment eren, explotant la bellesa de cada escenari. Va utilitzar un munt de tècniques i aparells que em serviran per quan jo estigui fent el mateix que ell, si tot va bé! Per tant, també m'ha sigut didàctic. A partir d’ara si em sorgeix alguna cosa per l’estil ho aprofitaré, tot i que he de dir que no és al que em vull dedicar!

També us vaig dir (o potser no) que posaria algunes de les fotografies, però m'ho he estat pensant i per respecte al fotògraf només en posaré 4 o 5, a tamay reduït i amb un text que dificulti la còpia. No sigui que algú les faci servir per a alguna altra cosa, sense drets d'autor ni d'imatge, i jo acabi tenint problemes amb la feina i l'artista.

Aquests no són els resultats finals que es donaran a les empreses i el Patronat ja que encara no hi són fets els retocs perquè quedin perfectes.

Doncs això és tot, espero que us agradin.

:)






16/9/08

Hola hola, sóc jooo!


Crec que podria començar fent servir la primera frase del post anterior! jaja I també crec que podria explicar com de bé m'ho he passat aquest estiu i que feliç que sóc. Però mira, tots us ho podeu imaginar, perquè tots heu tingut estius i tots sou o heu sigut joves.

Dilluns començo i estic ansiosa. M'encanta el nou pis, m'encanta EMAV, m'encanta l'idea de tornar al bàsquet, m'encanta retrobar-me amb la gent de Barcelona i m'encanta que cada cop hi tingui a més gent de Blanes.

Em queda pendent parlar-vos i ensenyar-vos fotos del viatge amb el Blauet per costes andaluses, dels nens del casal, de l’escapada a València i de la primera feina “sèria” que he fet com a model d’imatge (que per cert, demà hi torno :P).

Així que torno a estar per aquí i a la que pugui passaré pels vostres blogs!

Petoneeetss!

19/5/08

Slutfördes

Bé, em sembla que després de tants dies m'hauré de tornar a presentar! Potser no han sigut tants, però estudiant i estudiant és normal que hagi perdut la noció del temps!

Ja estic! Ja he acabat el curs. La veritat, dec ser masoca, però jo ho hagués allargat una mica més. Ara passa que m'avorreixo. Tinc moltes coses per fer, d'aquelles que dius "ja ho farééé.." i passen els dies i no ho fas, perquè mai et sembla prou important com qualsevol altre cosa que puguis estar fent. De totes maneres, no és suficient per omplenar els dies.
Estic contenta perquè després de molt de temps puc estar a casa amb la família, dormir a la meva habitació, gaudir del menjar de la mare, prendre el solet al jardí i aplatanar-me en aquests sofàs tan grans i còmodes! (També val a dir: discutir amb els germans, fer feines de la casa, no poder veure Prision break ni Lost...)
Ara els pares em mimen més que mai. Per ells, que estigui aquí uns dies és un regal i la meva mare ja s'està reorganitzant la setmana per dedicar-me temps. Es nota que sóc la gran i no hi estan gens acostumats. Me n'hauré d'aprofitar! jaja


Per cert, és dilluns i ara estaria classe amb les companyes. Les trobo a faltar, molt molt i molt! Sort que aquest cap de setmana vindran a Blanes i les tindré per mi uns dies! (més us val!)


Això és tot per avui, he d'anar a fer el dinar.

:)

16/4/08

Records i coincidències

Un dia d’estiu, d’aquells que la N. i jo passàvem casi cada tarda juntes, ella em va dir:

- Mar, saps què? La setmana que ve vindrà una amiga meva a Blanes. Aquella que ja et vaig explicar que vaig conèixer a les colònies, que és de Barcelona, saps?-

- Ah, si! La L. -

- Doncs si! Resulta que té un aniversari d’una noia que té una casa a St.Francesc. Em fa molta il·lusió. -

- Guau! Quina coincidència -

Al cap d’uns dies vaig saber que aquella mateixa setmana també venia una amiga meva (la P.) a Blanes, la vaig conèixer al campus de bàsquet, era de Barcelona i feia molt que no la veia. Venia a passar dos dies amb un grup d’amigues. Guau! I justament a Blanes.

I al cap d’uns dies allà estàvem: la N., la L., la P., jo i un grupet de noies.

Resulta que la L. i la P. ja eren grans amigues (com jo i la N.), i d’aquella mateixa colla que van anar a passar dos dies a Blanes perquè era l’aniversari d’una que tenia una casa a St. Francesc.


Va ser una coincidència moooolt bonica.


:)





Expliqueu-me’n alguna, vaaaa!


4/3/08

Estil vs Pensaments?

Ara per ara, en la nostra societat existeix certa (o casi) llibertat per a escollir i dur posat el que més ens agradi sense que ningú ens assenyali ni ens intenti ofendre per això. La manera de vestir i l'estil i personalitat de la persona van agafats de la mà. Encara que vergonyosament crei conflictes, no són suficients com per a ampliar diferències entre la conducta moral d'un o altre individu. Són aspectes molt petits o intranscendentes comparat amb el que ha significat al llarg de la història i el que segueix significant en alguns racons del món.
Per exemple, si mirem a Àfrica comprovarem que la indumentària és essencial per a diferenciar tribus, o a Aràbia per a diferenciar classes, o en el cas dels Amish (en plena Pensilvania) per a diferenciar la seva comunitat, de la mateixa manera els monjos budistes, els jueus o nipons. Són casos on la religió, els costums i creences estan per sobre de tot, omplint un sac de condicions que fan impossible l'alliberament total de la persona.

Amb tot això vull dir que crec que existeix una relació entre la manera de vestir i la conducta moral de les persones, no obstant, nosaltres estem acostumats a un món suficientment civilitzat (per així dir-ho) on la importància que se li dóna a la vestimenta és mínima. Per sort.


22/2/08

Senssació tonta

La nostàlgia descriu un anhel del passat, sovint idealitzat i poc realista.

Sabem que un dia vam ser feliços amb algú o amb alguna cosa. Podem recordar allò estimat com si fos ara mateix ja sigui a través d'una cançó, una fragància, una acció… propi al que abans fóra un costum o un moment especial.
Però sempre – i per molt poc que sigui -, ens dóna la sensació que llavors va ser millor, i com tota cosa desitjada la realcem encara més del que va arribar a ser. No és que ens estiguem enganyant, sinó que ens transportem a un món massa fantasiós i perfecte el qual ens fa sentir incomplets i frustrats. A més de sentir impotència per no poder retrocedir en el temps o per no poder ser millors que el nostre “jo” anterior.

En resum, ho defineixo com a una senssació tonta, com una excusa per seguir-nos queixant quan se'ns acaba el repertori.



(Des de casa en Gerard, a Blanes)

22/1/08

My home



Em fa molta pena, ara que no soc amb tu, veure com et vas destruint. Sense una raó evident manquem d'un remei prou clar. Pobres de nosaltres, que no et sabem cuidar.

Petons des de la gran cuitat.

18/1/08

Bon any!

Ara ja farà un mes que no tocava el pobre blog, i és que entre festes i tornada a l'estudi no he parat! Pensava que tindria més temps, contant que ja no treballo, però no, no, no! No és així. Cada tarda la tinc ben organitzada: que si comprar nosequè, visitar a nosequi, anar a noseon per fer vetasaberquè... i encara no estic. Calculo un mínim de dues setmanes per tenir-ho tot enllestit.

Com a gran esdeveniment puc dir que per fi ja tinc la apreciada càmera! Després d'anys aguantant i estalviant he decidit que era el moment de fer-ho. Ja que ara soc a temps d'anar practicant i no quedar-me enrere. Apart de l'amor a l'art, lògicament, no sabeu que contenta estic i les ànsies que tinc de sortir fora i disparar i disparar contra tot i més: click click click click!!

Ara si que podreu gaudir d'unes fotos de bona qualitat (quina vergonya si sabéssiu amb quina càmera he fet totes les que heu vist fins ara).


Espero tenir temps d'anar fent cosetes, i que les veieu, i que en gaudiu.




Petita seqüència d'imatges . Van ser les primeres fotos que vaig fer amb la càmera. Per cert, una Canon EOS 400D. Sense voler vaig borrar les originals, aquestes es veuen pitjor ja que vaig haver de baixar la qualitat per poder-les penjar al fotolog.



30/11/07

Remedios de la abuela

Estic sense veu, res de res, ni tan sols puc fer sorollets, només parlar "xiuxiuejant".
Demà és el gran dia de la setmana, on tot l'esforç dels dies que m'he passat convencent a la gent es reflecteix, tots es lleven pensant en mi i vénen, i només em queda lligar-los bé dins el sac.
A més, Dissabte passat es va començar a notar l’efecte pre-nadal. La gent ja no mira ni què compra, ni el preu, ni les característiques. Total, que la Mar en un cap de setmana en ven 10. Necessito tenir veu per demà, urgentment! (I si és per avui mateix millor)
Per tant, us animo a que em doneu consells o remeis casolans de l’agüela, d’aquells que em foten un xute i estic com nova! ^^

Conteu, siusplau, que no m'agrada el vinagre ni la ceba...que ja sé per on van els trets! jeje


Apa, que entre posar la gent al sac, i com us pinto la meva "veu", podria passar pel senyor Garganta Profunda! Aiix..jo també....


:)

20/11/07

La meva sang.




Família Canaleta
(Falten els avis, no hi eren la que era un regal per a ells!)


De petita ja solia marxar amb la família i la colla d'amics a una casa rural de Santa Coloma de farners: Castanyet. Érem molts, entre grans i petits. Jugàvem al camp immens de gespa, muntàvem tirolines pel bosc, fèiem excursions pel riu...mai en teníem prou.

Més endavant l'avi es va comprar una vinya. Un racó (dels pocs que queden) entre Blanes i Lloret. Des de fa forces anys s'hi ha anat muntant l'hort, el pou i una petita granja, ja que quan la va comprar només era un terreny verge plè i plè d'arbres (a mi em feia una por els primers dies!).

Amb els cosins sempre ens hem amagat pel bosc on, fins i tot, ens hi vam construir una cabanya. També hi juguem a futbol, xutant milers de cops contra la porta metàl·lica i colant la pilota a l'altre terreny. Hi celebrem aniversaris, comunions, nadals, diades... o ens inventem qualsevol excusa per trobar-nos tota la família quan ja trobem a faltar l’arròs de l'àvia, les discussions i històries dels "grans" i el joc amb els cosins.
Aquests últims anys ja sóc jo qui acompanya a la Carla, o a en Biel o a la Rita cap a dalt, a veure els titits, les ovelles, el gos, els conills o també a la piscina a fer una mica de xip-xap!
I no els hi falta molt per ser ells qui ho facin amb el cosinet que vindrà!

M'encanta, m'encanta gaudir de la família, tenir un lloc on trobar-nos sempre, ser tants i veure i sentir que tots som de la mateixa sang i que ens estimem com els que més.


Mas Roca, amb els Gelabert Illas.



La sortida d'aquest cap de setmana m'hi ha fet pensar molt, llàstima que no hagués tingut gaire temps per dedicar-vos-el!

28/10/07

Madurar




En quin sentit es movia? Quin camí anava seguint?

Les seves passes no eren ni fortes ni segures. Es gronxava d'una banda a l'altre, entre decisió i decisió, i una darrera l'altra, l'anava cagant. Poc a poc, anava descobrint que la vida no eren flors i violes, i va començar a entrebancar-se amb tot.

Plorava...

Va arribar el moment de lluitar-hi, de canviar-ho, perquè allò era un camí de fang, i ella s'hi enfonsava. I va patir, va patir molt fent el que mai havia fet: esforçar-se de veritat per tot el que més desitjava. I per sort, no va ser tard.

Va enderrocar els murs més alts i va nedar pels mars més profunds.

Passat el temps, ara és una ànima nova, agraeix més que mai el que té i ho cuida amb totes les seves forces, encara que no sempre acabi recollint els seus fruits.
Pot dir que és feliç, i pot dir-ho amb la boca ben oberta, però tot queda en crits muts. -No sigui que...-
És ferma, sap el que vol i hi segueix lluitant, per fi se'n ha adonat que ha canviat, tot ha canviat cap a millor. Res pot tombar la muntanya d'esforç i il·lusió.

Somriu...

14/10/07

Estimades

Ara ja cada una va per al seva banda, però sempre hem sigut, som i serem una pinya. Hem crescut juntes i hem aconseguit grans fites. I, el més important, sempre hem gaudit, ens hem divertit i ens hem estimat dins i fora de pista.
Per mi sou com unes germanes amb qui n'he aprés més de la vida, en cada una de les seves etapes. Hi han valors importantíssims que amb el pas del temps me'n vaig adonant que; si no hagués sigut per vosaltres, els entrenadors que hem anat tinguent i el bàsquet; mai els hagués conegut. Gràcies per fer que els dos anys de Júnior fossin els millors. Ser campiones de Girona i anar a campionats de Catalunya va ser una experiència inoblidable.


Maite, Yaiza, Laia, Paula, Maria, Rosa, Núria, Neus i Marina.

Espero que algun dia tornem a trobar-nos dins un camp, fent equip.

5/10/07

És una pena / Una pena




Què ens està passant? Ho volem tot. I, acostumats a aconseguir-ho, encara exigim més i més. La vida canvia cap a millor, evolucionem en tots els aspectes. Però deixeu-me dubtar que l'ànima de les persones estigui anant pel mateix camí.
L'estem perdent, cada dia una miqueta més. On hem deixat l’ il·lusió? Les ganes de ser lliures? D'ajudar al pròxim? De no pensar en nosaltres i en només nosaltres?
Ei! Que més enllà de les quatre parets de l'habitació, de la play, del fotolog..existeixen altres coses! On hem deixat l'amistat? L’harmonia? La complicitat?
Estimar és estar sempre al costat de la persona, en la distància, en les bones, en les dolentes, amb tot i per tot, o almenys, així m'ho han ensenyat a mi.
Cada cop és més fàcil enganyar-nos uns als altres. D'un dia per altre dues persones ja es poden creure millors amics i de la mateixa manera deixar de ser-ho. Però com? Com es pot? Després de tant viscut i amb tant de sentiment, com es pot deixar tot en un racó?
Com es pot escollir a una persona casi bé fent pito pito gorgorito per deixar de banda a els que realment mai t’han fallat?
Com costa ser amic (o com em costa!). Cada cop estem capgirant més el significat de la paraula. Amic no és aquell amb qui només comparteixes birres al bar, una partida de futbol platja o simples comentaris fotologgers/bloggers. I així de clar ho dic. Em sap greu veure com casi tot roda d'aquesta manera. El donar més importància a la persona recentment coneguda i que no tenim casi cap lligam amb ella, però que la valorem més que no pas el que ha crescut amb nosaltres, que sap el que ens agrada i el que no, que sap quin va ser el nostre primer petó i les nostres últimes llàgrimes.
Voltar amb uns i ara amb altres i deixar-ne pel camí és llei de vida, i si no, que algú m'expliqui com es fa per endur-me a tothom en un sac! Tot i això, no serveix per justificar els actes.
Som finits? Un amic s’esgota? O com va això? Per que no ho entenc.

25/9/07

Lisboa, cidade vazia


Sincerament, m'esperava una ciutat com Barcelona, que hi ha de tot. Llocs bruts, racons preciosos, avingudes carregades de gent, carrerons encara per descobrir...
I gent de tota mena: alts, prims, grassos, morenets, "pijos", contorsionistes, venedors ambulant, executius, turistes...

Si que era com un poti-poti, ara bé, masses coses negatives.

No podies donar dos passes que ja tenies a una o fins i tot dues persones oferint-te droga i de tots tipus, colors, mides, etc. Inclús es fotien dins les terrasses buscant compradors, mentre la gent prenia coses o menjaven.
També hi havien que voltaven pels llocs més concorreguts guanyant-se la vida exhibint les seves qualitats, ja fos tocant la guitarra, fent ballar el gos, cantant, fent malabarismes, etc.
Apart, també vaig veure molta gent demanant diners per poder menjar, em va xocar que la majoria d'aquests eren molt joves.
I l'últim grup i el que més m'ha sorprès: els esguerrats. Per tots els carrers, metros, destins turístics...sempre hi havia gent arraconats, havent d'ensenyar les seves malformacions o deficiències perque la gent es solidaritzés amb ells.


Ara toca parlar de l'estètica de la ciutat. Si dic tot el que penso no acabaria mai, tot i això, faré un petit resum.

L'entrada a Lisboa ja era com una mostra a petita escala del que em trobaria per tots llocs.
Els edificis semblaven apunt de caure, vells, bruts, bastos, "cutres", deixats, inhabitats...
Totes les persianes estaven baixades i tot plegat semblava una ciutat fantasma.

L'ambient era molt trist, no hi havia alegria a l'ambient. Fins i tot vam enganxar dies de festa i als actes públics només s'hi podien veure turistes (jo una més,clar :P), tot i això hi havia poquíssima gent pel carrer. La majoria de gent la trobàvem per sota terra o ben amagats, aglomerats als metros o als centres comercials, en resum, una forma de viure i uns costums molt estranys.


No sé si us en feu a la idea però a mi em va quedar claríssim que Lisboa està bé si vas a fer el que fan tots els "guiris": visitar coses, tirar fotos, fer el burro amb el/s acompanyant/s i fer el vago a l'hotel, durant 3 dies contats ja en tens més que suficient.
La resta no m'ha acabat de convèncer. Ei! No estic dient que no m'hagi agradat!
Aquest post és la crítica negativa, més endavant ja posaré fotos i explicaré les cosetes maques que m'hi he trobat.


^^

24/9/07

O retorno

(Tornar a començar)

S'ha acabat l'estiu, la feina, el viatge a Lisboa (ja en parlaré més endavant) i juntament amb això comencen moltes coses noves. Ho he canviat tot. I tot vol dir TOT. Passant per l'escola, la ciutat, la roba (jeje) i tot el que comporta: gent, costums, etc...
Uff com ho desitjava!

Per fi estic assentada, reinsertant-me a la rutina. Ja puc començar a seguir les pautes d'aquesta nova temporada! I amb quines ganes la començo!!!
Crec que he anat del revés, fent compte enrere dels dies d'estiu, des del primer fins l'últim i amb immenses ganes d'acabar-los.

Per molt estrany que soni, estar un any "penjada" no ha estat geeens fàcil. Sort que he tingut algú que m'ha estat animant al màxim i no m'ha fet perdre l’ il·lusió en cap moment.


El cas és que ja ho torno a tenir tot encarrilat i soc més feliç que mai!


Espero seguir postejant amb regularitat, encara que de moment només sigui per a un parell de persones!
Quan vegi que això em convenç ja faré propaganda. ^^


Bona tardor a tothom!!







5/6/07

Bonjour!

Hola, hola, hola! Aquesta sóc jo endinsant-me en un nou món.
No faré publicitat d'aquesta pàgina ja que de moment vull que sigui el més personal possible. Més que res, disposar un temps per anar familiaritzant-me amb la quantitat d'opcions que això conté.




^^


.