Hola hola, sóc jooo!

Crec que podria començar fent servir la primera frase del post anterior! jaja I també crec que podria explicar com de bé m'ho he passat aquest estiu i que feliç que sóc. Però mira, tots us ho podeu imaginar, perquè tots heu tingut estius i tots sou o heu sigut joves.

Dilluns començo i estic ansiosa. M'encanta el nou pis, m'encanta EMAV, m'encanta l'idea de tornar al bàsquet, m'encanta retrobar-me amb la gent de Barcelona i m'encanta que cada cop hi tingui a més gent de Blanes.

Em queda pendent parlar-vos i ensenyar-vos fotos del viatge amb el Blauet per costes andaluses, dels nens del casal, de l’escapada a València i de la primera feina “sèria” que he fet com a model d’imatge (que per cert, demà hi torno :P).

Així que torno a estar per aquí i a la que pugui passaré pels vostres blogs!

Petoneeetss!

Slutfördes

Bé, em sembla que després de tants dies m'hauré de tornar a presentar! Potser no han sigut tants, però estudiant i estudiant és normal que hagi perdut la noció del temps!

Ja estic! Ja he acabat el curs. La veritat, dec ser masoca, però jo ho hagués allargat una mica més. Ara passa que m'avorreixo. Tinc moltes coses per fer, d'aquelles que dius "ja ho farééé.." i passen els dies i no ho fas, perquè mai et sembla prou important com qualsevol altre cosa que puguis estar fent. De totes maneres, no és suficient per omplenar els dies.
Estic contenta perquè després de molt de temps puc estar a casa amb la família, dormir a la meva habitació, gaudir del menjar de la mare, prendre el solet al jardí i aplatanar-me en aquests sofàs tan grans i còmodes! (També val a dir: discutir amb els germans, fer feines de la casa, no poder veure Prision break ni Lost...)
Ara els pares em mimen més que mai. Per ells, que estigui aquí uns dies és un regal i la meva mare ja s'està reorganitzant la setmana per dedicar-me temps. Es nota que sóc la gran i no hi estan gens acostumats. Me n'hauré d'aprofitar! jaja


Per cert, és dilluns i ara estaria classe amb les companyes. Les trobo a faltar, molt molt i molt! Sort que aquest cap de setmana vindran a Blanes i les tindré per mi uns dies! (més us val!)


Això és tot per avui, he d'anar a fer el dinar.

:)

Records i coincidències

Un dia d’estiu, d’aquells que la N. i jo passàvem casi cada tarda juntes, ella em va dir:

- Mar, saps què? La setmana que ve vindrà una amiga meva a Blanes. Aquella que ja et vaig explicar que vaig conèixer a les colònies, que és de Barcelona, saps?-

- Ah, si! La L. -

- Doncs si! Resulta que té un aniversari d’una noia que té una casa a St.Francesc. Em fa molta il·lusió. -

- Guau! Quina coincidència -

Al cap d’uns dies vaig saber que aquella mateixa setmana també venia una amiga meva (la P.) a Blanes, la vaig conèixer al campus de bàsquet, era de Barcelona i feia molt que no la veia. Venia a passar dos dies amb un grup d’amigues. Guau! I justament a Blanes.

I al cap d’uns dies allà estàvem: la N., la L., la P., jo i un grupet de noies.

Resulta que la L. i la P. ja eren grans amigues (com jo i la N.), i d’aquella mateixa colla que van anar a passar dos dies a Blanes perquè era l’aniversari d’una que tenia una casa a St. Francesc.


Va ser una coincidència moooolt bonica.


:)





Expliqueu-me’n alguna, vaaaa!

Concurs de fotografia

Vull presentar-me a un concurs de fotografia (res de l'altre món, molt amateur). El tema és obert i hi ha poques condicions. El problema és que no sé quina fotografia presentar-hi. I el que està clar és que per ser guanyadora ha d’impactar, ha de fer pensar...

Aquesta és la que, de moment, m’agrada més. (La podeu ampliar)

A vosaltres què us suggereix? Què en penseu?

També hi han aquestes opcions..tot i que no les trobo prou "bones" o no m'inspiren tant.
En falten més, però ja sé segur que no les portaria a concurs.

Alhambra

(Recomano clickar-les i veure-les ampliades, sobretot la 12a foto)


- Interior

- Exterior

Durant l'època àrab es va formar aquí una petita ciutat, en la qual residien els principals personatges de la Cort i se situaven els centres administratius i religiosos, així com nombrosos palaus i jardins. Després de la conquesta de Granada els seus habitants van haver d'abandonar-la i traslladar-se a la ciutat baixa i aquests edificis van ser destruïts o refets, per aquest motiu es conserva poc d'ells.

Vistes a Granada

Vistes als jardins i a Sierra nevada

Estil vs Pensaments?

Ara per ara, en la nostra societat existeix certa (o casi) llibertat per a escollir i dur posat el que més ens agradi sense que ningú ens assenyali ni ens intenti ofendre per això. La manera de vestir i l'estil i personalitat de la persona van agafats de la mà. Encara que vergonyosament crei conflictes, no són suficients com per a ampliar diferències entre la conducta moral d'un o altre individu. Són aspectes molt petits o intranscendentes comparat amb el que ha significat al llarg de la història i el que segueix significant en alguns racons del món.
Per exemple, si mirem a Àfrica comprovarem que la indumentària és essencial per a diferenciar tribus, o a Aràbia per a diferenciar classes, o en el cas dels Amish (en plena Pensilvania) per a diferenciar la seva comunitat, de la mateixa manera els monjos budistes, els jueus o nipons. Són casos on la religió, els costums i creences estan per sobre de tot, omplint un sac de condicions que fan impossible l'alliberament total de la persona.

Amb tot això vull dir que crec que existeix una relació entre la manera de vestir i la conducta moral de les persones, no obstant, nosaltres estem acostumats a un món suficientment civilitzat (per així dir-ho) on la importància que se li dóna a la vestimenta és mínima. Per sort.

Alcazar

Això és un resum d'aquest lloc tant meravellós. Em va agradar fins i tot més que l'Alhambra.

(Si clickeu sobre les imatges, excepte la primera, s'amplien a tamany real)

Senssació tonta

La nostàlgia descriu un anhel del passat, sovint idealitzat i poc realista.

Sabem que un dia vam ser feliços amb algú o amb alguna cosa. Podem recordar allò estimat com si fos ara mateix ja sigui a través d'una cançó, una fragància, una acció… propi al que abans fóra un costum o un moment especial.
Però sempre – i per molt poc que sigui -, ens dóna la sensació que llavors va ser millor, i com tota cosa desitjada la realcem encara més del que va arribar a ser. No és que ens estiguem enganyant, sinó que ens transportem a un món massa fantasiós i perfecte el qual ens fa sentir incomplets i frustrats. A més de sentir impotència per no poder retrocedir en el temps o per no poder ser millors que el nostre “jo” anterior.

En resum, ho defineixo com a una senssació tonta, com una excusa per seguir-nos queixant quan se'ns acaba el repertori.

(Des de casa en Gerard, a Blanes)

Silueta

No tot el que encobreix la llum és un obstacle.

Premi Blogaire

L'arare m'ha otorgat aquest premi blogaire que s'ha inventat l'Eseya. He estat catalogada com a artista de la fotografia, tot un luxe!


Ja ho veus, no conec prou el món blogger per otorgar tants premis. Jo ho deixò aquí i més endavant, qualsevol dia, us faig una sorpresa...

Gràcies!

Un regal

Arribant a terres andaluses, la sortida del sol ens regalava unes vistes extraordinàries. Fent-se camí entre la foscor del cel i dels núvols, ens convidava a saltar i córrer sobre cotó fluix.

(Si clikeu sobre la fotografia la veureu a tamany real)

Detall, d'aquells que a mi m'agraden

Típica caseta blanca, a Granada, pujant per un carreró.

Un encant

Acabo d'arribar del Sud. He visitat Sevilla i Granada i ha sigut perfecte, no tant sols per la bona companyia sinó que també per l'encant de les dues ciutats i el bon menjar!!
Moltes tapes, molts palaus i catedrals, molt flamenc, molt verd...

La veritat és que mai m’ha atret aquesta cultura. No soc d’aquest estil de persona, ni d’escoltar aquest tipus de música, ni de trepitjar aquest tipus de bars. Però he de reconèixer que he quedat meravellada. I perquè no dir-ho: m’ho esperava.

Visca el folklore andalús!

My home

Em fa molta pena, ara que no soc amb tu, veure com et vas destruint. Sense una raó evident manquem d'un remei prou clar. Pobres de nosaltres, que no et sabem cuidar.

Petons des de la gran cuitat.

Bon any!

Ara ja farà un mes que no tocava el pobre blog, i és que entre festes i tornada a l'estudi no he parat! Pensava que tindria més temps, contant que ja no treballo, però no, no, no! No és així. Cada tarda la tinc ben organitzada: que si comprar nosequè, visitar a nosequi, anar a noseon per fer vetasaberquè... i encara no estic. Calculo un mínim de dues setmanes per tenir-ho tot enllestit.

Com a gran esdeveniment puc dir que per fi ja tinc la apreciada càmera! Després d'anys aguantant i estalviant he decidit que era el moment de fer-ho. Ja que ara soc a temps d'anar practicant i no quedar-me enrere. Apart de l'amor a l'art, lògicament, no sabeu que contenta estic i les ànsies que tinc de sortir fora i disparar i disparar contra tot i més: click click click click!!

Ara si que podreu gaudir d'unes fotos de bona qualitat (quina vergonya si sabéssiu amb quina càmera he fet totes les que heu vist fins ara).

Espero tenir temps d'anar fent cosetes, i que les veieu, i que en gaudiu.

Petita seqüència d'imatges . Van ser les primeres fotos que vaig fer amb la càmera. Per cert, una Canon EOS 400D. Sense voler vaig borrar les originals, aquestes es veuen pitjor ja que vaig haver de baixar la qualitat per poder-les penjar al fotolog.