Alcazar

Això és un resum d'aquest lloc tant meravellós. Em va agradar fins i tot més que l'Alhambra.

(Si clickeu sobre les imatges, excepte la primera, s'amplien a tamany real)

Senssació tonta

La nostàlgia descriu un anhel del passat, sovint idealitzat i poc realista.

Sabem que un dia vam ser feliços amb algú o amb alguna cosa. Podem recordar allò estimat com si fos ara mateix ja sigui a través d'una cançó, una fragància, una acció… propi al que abans fóra un costum o un moment especial.
Però sempre – i per molt poc que sigui -, ens dóna la sensació que llavors va ser millor, i com tota cosa desitjada la realcem encara més del que va arribar a ser. No és que ens estiguem enganyant, sinó que ens transportem a un món massa fantasiós i perfecte el qual ens fa sentir incomplets i frustrats. A més de sentir impotència per no poder retrocedir en el temps o per no poder ser millors que el nostre “jo” anterior.

En resum, ho defineixo com a una senssació tonta, com una excusa per seguir-nos queixant quan se'ns acaba el repertori.

(Des de casa en Gerard, a Blanes)

Silueta

No tot el que encobreix la llum és un obstacle.

Premi Blogaire

L'arare m'ha otorgat aquest premi blogaire que s'ha inventat l'Eseya. He estat catalogada com a artista de la fotografia, tot un luxe!


Ja ho veus, no conec prou el món blogger per otorgar tants premis. Jo ho deixò aquí i més endavant, qualsevol dia, us faig una sorpresa...

Gràcies!

Un regal

Arribant a terres andaluses, la sortida del sol ens regalava unes vistes extraordinàries. Fent-se camí entre la foscor del cel i dels núvols, ens convidava a saltar i córrer sobre cotó fluix.

(Si clikeu sobre la fotografia la veureu a tamany real)

Detall, d'aquells que a mi m'agraden

Típica caseta blanca, a Granada, pujant per un carreró.

Un encant

Acabo d'arribar del Sud. He visitat Sevilla i Granada i ha sigut perfecte, no tant sols per la bona companyia sinó que també per l'encant de les dues ciutats i el bon menjar!!
Moltes tapes, molts palaus i catedrals, molt flamenc, molt verd...

La veritat és que mai m’ha atret aquesta cultura. No soc d’aquest estil de persona, ni d’escoltar aquest tipus de música, ni de trepitjar aquest tipus de bars. Però he de reconèixer que he quedat meravellada. I perquè no dir-ho: m’ho esperava.

Visca el folklore andalús!

My home

Em fa molta pena, ara que no soc amb tu, veure com et vas destruint. Sense una raó evident manquem d'un remei prou clar. Pobres de nosaltres, que no et sabem cuidar.

Petons des de la gran cuitat.

Bon any!

Ara ja farà un mes que no tocava el pobre blog, i és que entre festes i tornada a l'estudi no he parat! Pensava que tindria més temps, contant que ja no treballo, però no, no, no! No és així. Cada tarda la tinc ben organitzada: que si comprar nosequè, visitar a nosequi, anar a noseon per fer vetasaberquè... i encara no estic. Calculo un mínim de dues setmanes per tenir-ho tot enllestit.

Com a gran esdeveniment puc dir que per fi ja tinc la apreciada càmera! Després d'anys aguantant i estalviant he decidit que era el moment de fer-ho. Ja que ara soc a temps d'anar practicant i no quedar-me enrere. Apart de l'amor a l'art, lògicament, no sabeu que contenta estic i les ànsies que tinc de sortir fora i disparar i disparar contra tot i més: click click click click!!

Ara si que podreu gaudir d'unes fotos de bona qualitat (quina vergonya si sabéssiu amb quina càmera he fet totes les que heu vist fins ara).

Espero tenir temps d'anar fent cosetes, i que les veieu, i que en gaudiu.

Petita seqüència d'imatges . Van ser les primeres fotos que vaig fer amb la càmera. Per cert, una Canon EOS 400D. Sense voler vaig borrar les originals, aquestes es veuen pitjor ja que vaig haver de baixar la qualitat per poder-les penjar al fotolog.

معين الزوا

Torre de Betlem - Lisboa

Aquí hi vaig trobar un bon lloc per descansar, gaudir i respirar...
Avui em sento una mica més lliure, o potser millor: alleugerada. Com em calen unes vacances!!


:)

Michael Jackson

Una mica de ritme, del bo!


^^

Remedios de la abuela

Estic sense veu, res de res, ni tan sols puc fer sorollets, només parlar "xiuxiuejant".
Demà és el gran dia de la setmana, on tot l'esforç dels dies que m'he passat convencent a la gent es reflecteix, tots es lleven pensant en mi i vénen, i només em queda lligar-los bé dins el sac.
A més, Dissabte passat es va començar a notar l’efecte pre-nadal. La gent ja no mira ni què compra, ni el preu, ni les característiques. Total, que la Mar en un cap de setmana en ven 10. Necessito tenir veu per demà, urgentment! (I si és per avui mateix millor)
Per tant, us animo a que em doneu consells o remeis casolans de l’agüela, d’aquells que em foten un xute i estic com nova! ^^

Conteu, siusplau, que no m'agrada el vinagre ni la ceba...que ja sé per on van els trets! jeje

Apa, que entre posar la gent al sac, i com us pinto la meva "veu", podria passar pel senyor Garganta Profunda! Aiix..jo també....


:)

Últims detalls...

La Concorde i la Tour Eiffel

Policia a Notre Damme

Cargol treu banya...

Carrerons del centre

Si si si, és un mur plè de "merda".

Caseta de policies, sobretot, que no els hi falti estufeta ee jeje.

Jo, passejant sota l'Arch du Triomphe.

Inscripcions Arch du Ttriomphe.

Velocitat.

Noia al metro.

Color / B&N

Caixa de música...

ICI REPOSE UN SOLDAT FRANÇAIS MORT POUR LA PATRIE 1914-1918

La meva sang.

Família Canaleta

(Falten els avis, no hi eren la que era un regal per a ells!)

De petita ja solia marxar amb la família i la colla d'amics a una casa rural de Santa Coloma de farners: Castanyet. Érem molts, entre grans i petits. Jugàvem al camp immens de gespa, muntàvem tirolines pel bosc, fèiem excursions pel riu...mai en teníem prou.

Més endavant l'avi es va comprar una vinya. Un racó (dels pocs que queden) entre Blanes i Lloret. Des de fa forces anys s'hi ha anat muntant l'hort, el pou i una petita granja, ja que quan la va comprar només era un terreny verge plè i plè d'arbres (a mi em feia una por els primers dies!).

Amb els cosins sempre ens hem amagat pel bosc on, fins i tot, ens hi vam construir una cabanya. També hi juguem a futbol, xutant milers de cops contra la porta metàl·lica i colant la pilota a l'altre terreny. Hi celebrem aniversaris, comunions, nadals, diades... o ens inventem qualsevol excusa per trobar-nos tota la família quan ja trobem a faltar l’arròs de l'àvia, les discussions i històries dels "grans" i el joc amb els cosins.
Aquests últims anys ja sóc jo qui acompanya a la Carla, o a en Biel o a la Rita cap a dalt, a veure els titits, les ovelles, el gos, els conills o també a la piscina a fer una mica de xip-xap!
I no els hi falta molt per ser ells qui ho facin amb el cosinet que vindrà!

M'encanta, m'encanta gaudir de la família, tenir un lloc on trobar-nos sempre, ser tants i veure i sentir que tots som de la mateixa sang i que ens estimem com els que més.

Mas Roca, amb els Gelabert Illas.

La sortida d'aquest cap de setmana m'hi ha fet pensar molt, llàstima que no hagués tingut gaire temps per dedicar-vos-el!

París la nuit.

Taverna escossesa de Montmartre

Pont Neuf

Passejant pel Sena...

(Montse, potser tu millor que ningú em podrà dir exactament quins edificis eren aquests.. :S)

Montmartre de nit..llums vermelles per tot arreu...

Moulin Rouge...