De petita ja solia marxar amb la família i la colla d'amics a una casa rural de Santa Coloma de farners: Castanyet. Érem molts, entre grans i petits. Jugàvem al camp immens de gespa, muntàvem tirolines pel bosc, fèiem excursions pel riu...mai en teníem prou.
Més endavant l'avi es va comprar una vinya. Un racó (dels pocs que queden) entre Blanes i Lloret. Des de fa forces anys s'hi ha anat muntant l'hort, el pou i una petita granja, ja que quan la va comprar només era un terreny verge plè i plè d'arbres (a mi em feia una por els primers dies!).
Amb els cosins sempre ens hem amagat pel bosc on, fins i tot, ens hi vam construir una cabanya. També hi juguem a futbol, xutant milers de cops contra la porta metàl·lica i colant la pilota a l'altre terreny. Hi celebrem aniversaris, comunions, nadals, diades... o ens inventem qualsevol excusa per trobar-nos tota la família quan ja trobem a faltar l’arròs de l'àvia, les discussions i històries dels "grans" i el joc amb els cosins.
Aquests últims anys ja sóc jo qui acompanya a la Carla, o a en Biel o a la Rita cap a dalt, a veure els titits, les ovelles, el gos, els conills o també a la piscina a fer una mica de xip-xap!
I no els hi falta molt per ser ells qui ho facin amb el cosinet que vindrà!
M'encanta, m'encanta gaudir de la família, tenir un lloc on trobar-nos sempre, ser tants i veure i sentir que tots som de la mateixa sang i que ens estimem com els que més.
Mas Roca, amb els Gelabert Illas.
8 comentarios:
Eiii! No volia marxar a dormir sense comentarte aquest gran text ja que mi veig directament "afectada"!
Bff...quan temps ha pasat..si, tenrecordes quan ens portavem malamen i la frase magica q ens feia tremolar era "li dire al avi"??? jajajaja
i quan en francesc apareixia per la porta plorant cm si se li acabesin els dies dien q en viçens i en miquel no el deixaven jugar??
Aixx...quins temps! quins bons temps! i ara..com as dit som nosaltres qi portem d la maneta a la carla, biel i la rita a coneixa els animalons! ^^ i no es macu aixo??
Bueno magradaria seguir recordant pero la realitat m supera, e danar a estudiar filo U.u aixi q rees, ja parlarem! gracies pel text, es genial :)
Un petonas Mar!
que maco!!!!
jo trobo a faltar a la familia ara, tot i que abans quasi no els veia pero almenys sabia q estaven alla mateix!
Tinc un blog pero al wordpress, jajaj
www.imalovefool.wordpress.com
mes q res pq per una assignatura em van ferlo obrir i especialment a aquell servidor...
xxx
Mar, si que és veritat que els bons records amb la família són entranyables... quant a Mas Roca, llàstima que tinguéssis tanta feina que no et deixés gaudir-ne a fons. Malgrat tot, va estar bé, eh? tenim una famíia molt maca que va creixent (gràcies a vosaltres, precisament, als joves!) tant de bo l'any que ve hi puguem tornar,llavors, la família ja haurà augmentat! :)
Un petó.
La teva "mother in law"? (mai m'ha agradat la paraula "sogra", eccccs)
Marina jaja i tant que m'enrrecordo! i de les escaldades al cul!!
jo...es nota que m'enyoro de Blanes, no???
Sort que venen nadals!! aixx...
sort amb l'exàmen!!!
Muà!
Mònicaaa, mira que tenim llocs per contactar eee
Ara faré una volteta per tots els meus raconets, aviam on m'has contestat! jajaja
Un petó molt fort!
Montse, (pq em deixes dir-te Montse, no? ja sé que en aquests mons ets Arare..però aixx..que difícil s'em fa!)
Em va encantar anar al Mas i viure-ho amb l'altra part de família que tinc.
Tinc ganes de que arribi tot això...
m'encanta, sóc tan familiar! ^^
Molts petons, modern mother in law!
sisisisi, no se t'acudeixi dir-me "sogra", buf bfu buf!
Arare? el culpable d'aquest nick és la teva parella, jejeje... que quan vaig decidir adoptar un nick per entrar a internet estava veient allò del Dr. Slump i l'Arare. Jo, com que sentia "Arare" em pensava que s'escrivia amb R, després em vaig adonar que a la gorra portava escrit "Arale". Vaig voler "reparar" l'error i em vaig trobar que algú altre ja havia "pillat" el nick, per això em vaig quedar amb Arare amb r. Au, ara ja saps la història sencera.
Dius que t'enyores de Blanes? no m'estranya, jo cada cop que vaig a Barcelona la trobo més sorollosa i més "invivible" i això que hi vaig néixer i hi vaig viure 35 anys, mare meva...
i et deixo, que he d'estudiar anglès!!!
petonets
Ai veus! Mai m'enrrecordava de preguntar-t'ho i mira.. :)
Barcelona és horrorós, diguin el que diguin! Té les seves coses..però per venir a fer-les servir i marxar altre cop cap a Blanes!! Encara no sé com la gent hi pot viure tota la vida...jeje veig que tu tampoc ho entens! ^^
Ja m'ha dit en gerard que demà vindràs!!
Jo estaré molt enfeinada...ja veuràs quin "zulo" tenim muntat!! jeje
Petonets!!!
Publicar un comentario