La nostàlgia descriu un anhel del passat, sovint idealitzat i poc realista.
Sabem que un dia vam ser feliços amb algú o amb alguna cosa. Podem recordar allò estimat com si fos ara mateix ja sigui a través d'una cançó, una fragància, una acció… propi al que abans fóra un costum o un moment especial.
Però sempre – i per molt poc que sigui -, ens dóna la sensació que llavors va ser millor, i com tota cosa desitjada la realcem encara més del que va arribar a ser. No és que ens estiguem enganyant, sinó que ens transportem a un món massa fantasiós i perfecte el qual ens fa sentir incomplets i frustrats. A més de sentir impotència per no poder retrocedir en el temps o per no poder ser millors que el nostre “jo” anterior.
En resum, ho defineixo com a una senssació tonta, com una excusa per seguir-nos queixant quan se'ns acaba el repertori.
Però sempre – i per molt poc que sigui -, ens dóna la sensació que llavors va ser millor, i com tota cosa desitjada la realcem encara més del que va arribar a ser. No és que ens estiguem enganyant, sinó que ens transportem a un món massa fantasiós i perfecte el qual ens fa sentir incomplets i frustrats. A més de sentir impotència per no poder retrocedir en el temps o per no poder ser millors que el nostre “jo” anterior.
En resum, ho defineixo com a una senssació tonta, com una excusa per seguir-nos queixant quan se'ns acaba el repertori.
(Des de casa en Gerard, a Blanes)
12 comentarios:
Hem de mirar cap al passat per millorar el futur, però no val la pena pensar en què hauria passat si...
M'agraden molt les teves fotos. Ànims i endavant (amb el teu permís, t'enllaço al meu blog).
I tant!
Moltes gràcies Marc. M'estic pensant de fer un blog apart, i separar la fotografia de la resta.
No sé què fer...liaré a tothom!
Saluts!
definicó perfecte del q sento ara, i crec q tens raó.. però no ho puc evitar. Vull el que tenia en un passat per donar tot el que em vaig reservar per no sé quin motiu, allò que no vaig saber demostrar..
Hola!
Si! tens raó, tenim aquest do d'adornar-nos-en massa tard dels errors que em comés. No havent fet, no havent dit, etc..
I després voler-ho canviar tot!
gràcies per comentar,
amb qui parlo?
;)
a més, la nostàlgia és molt addictiva. Et recomano mirar enrere amb un somriure, i mirar endavant amb il·lusió!
Bellosoli ho faré!
Com m'ha agradat el que has dit!
:D
Petons!
Hola!
perdon por no pasarme antes por tu
blog pero esque he estado muy ocupada, ni siquiera he actualizado!
Por lo de las entradas, te explico: mi madre tiene una tienda de ropa y tiene algunos contactos que le podrian conseguir entradas :) eso si! todo es cuestion de suerte!
vas a favoritos, un beso (L)
Triana, que suerte!!
Haber si sale bien el plan!
Por cierto, me ha hecho gracia el nombre de Triana. Hace nada estube por Sevilla i así se llama uno de los barrios más famosos!
Supongo que ya lo sabías.
Tu también queda agregada!
;)
bonica foto que no he reconegut fins que no has dit que era "des de casa del gerard" :)
ja veus!!!
respecte a separar els blogs... tu mateixa, a mi m'agrada més que estiguin junts, tinc tendència a visitar-ne només un de cada persona i a mi em passa igual, la gent em visita a el meu mar i els altres no se'ls miren!
Més tranquil·la?
petonets...
Me encanten els fotos que fas!Són molt professionals. Te dediques a la fotografia?
Un petonet
si montse tens raó, millor tot junt. he pensat que una foto entre texts, o un text entre fotos no fa cap mal, no?
:P
per cert! allò del piano ho he preguntat i aquest servei a casa ja no el fan! Tampoc m'ha sapigut dir on ho podries trobar..em sap greu!
Fins divendres!
thesil gràcies! ^^'
son molt professionals diu.. jajaja
tot just soc una aficionada. Si tot va bé, l'any que ve començaré fotografia! En tinc unes ganes! Vull apendre més i més coses
Petons!
Publicar un comentario