معين الزوا

Torre de Betlem - Lisboa

Aquí hi vaig trobar un bon lloc per descansar, gaudir i respirar...
Avui em sento una mica més lliure, o potser millor: alleugerada. Com em calen unes vacances!!


:)

Michael Jackson

Una mica de ritme, del bo!


^^

Remedios de la abuela

Estic sense veu, res de res, ni tan sols puc fer sorollets, només parlar "xiuxiuejant".
Demà és el gran dia de la setmana, on tot l'esforç dels dies que m'he passat convencent a la gent es reflecteix, tots es lleven pensant en mi i vénen, i només em queda lligar-los bé dins el sac.
A més, Dissabte passat es va començar a notar l’efecte pre-nadal. La gent ja no mira ni què compra, ni el preu, ni les característiques. Total, que la Mar en un cap de setmana en ven 10. Necessito tenir veu per demà, urgentment! (I si és per avui mateix millor)
Per tant, us animo a que em doneu consells o remeis casolans de l’agüela, d’aquells que em foten un xute i estic com nova! ^^

Conteu, siusplau, que no m'agrada el vinagre ni la ceba...que ja sé per on van els trets! jeje

Apa, que entre posar la gent al sac, i com us pinto la meva "veu", podria passar pel senyor Garganta Profunda! Aiix..jo també....


:)

Últims detalls...

La Concorde i la Tour Eiffel

Policia a Notre Damme

Cargol treu banya...

Carrerons del centre

Si si si, és un mur plè de "merda".

Caseta de policies, sobretot, que no els hi falti estufeta ee jeje.

Jo, passejant sota l'Arch du Triomphe.

Inscripcions Arch du Ttriomphe.

Velocitat.

Noia al metro.

Color / B&N

Caixa de música...

ICI REPOSE UN SOLDAT FRANÇAIS MORT POUR LA PATRIE 1914-1918

La meva sang.

Família Canaleta

(Falten els avis, no hi eren la que era un regal per a ells!)

De petita ja solia marxar amb la família i la colla d'amics a una casa rural de Santa Coloma de farners: Castanyet. Érem molts, entre grans i petits. Jugàvem al camp immens de gespa, muntàvem tirolines pel bosc, fèiem excursions pel riu...mai en teníem prou.

Més endavant l'avi es va comprar una vinya. Un racó (dels pocs que queden) entre Blanes i Lloret. Des de fa forces anys s'hi ha anat muntant l'hort, el pou i una petita granja, ja que quan la va comprar només era un terreny verge plè i plè d'arbres (a mi em feia una por els primers dies!).

Amb els cosins sempre ens hem amagat pel bosc on, fins i tot, ens hi vam construir una cabanya. També hi juguem a futbol, xutant milers de cops contra la porta metàl·lica i colant la pilota a l'altre terreny. Hi celebrem aniversaris, comunions, nadals, diades... o ens inventem qualsevol excusa per trobar-nos tota la família quan ja trobem a faltar l’arròs de l'àvia, les discussions i històries dels "grans" i el joc amb els cosins.
Aquests últims anys ja sóc jo qui acompanya a la Carla, o a en Biel o a la Rita cap a dalt, a veure els titits, les ovelles, el gos, els conills o també a la piscina a fer una mica de xip-xap!
I no els hi falta molt per ser ells qui ho facin amb el cosinet que vindrà!

M'encanta, m'encanta gaudir de la família, tenir un lloc on trobar-nos sempre, ser tants i veure i sentir que tots som de la mateixa sang i que ens estimem com els que més.

Mas Roca, amb els Gelabert Illas.

La sortida d'aquest cap de setmana m'hi ha fet pensar molt, llàstima que no hagués tingut gaire temps per dedicar-vos-el!

París la nuit.

Taverna escossesa de Montmartre

Pont Neuf

Passejant pel Sena...

(Montse, potser tu millor que ningú em podrà dir exactament quins edificis eren aquests.. :S)

Montmartre de nit..llums vermelles per tot arreu...

Moulin Rouge...

Palais Royale

Parc del Palais Royale

Detall

...Passeig d'arbres...

No puc comentar gaire res sobre..."això" jeje

La plaça...

Font de boles...

.

Madurar

En quin sentit es movia? Quin camí anava seguint?

Les seves passes no eren ni fortes ni segures. Es gronxava d'una banda a l'altre, entre decisió i decisió, i una darrera l'altra, l'anava cagant. Poc a poc, anava descobrint que la vida no eren flors i violes, i va començar a entrebancar-se amb tot.

Plorava...

Va arribar el moment de lluitar-hi, de canviar-ho, perquè allò era un camí de fang, i ella s'hi enfonsava. I va patir, va patir molt fent el que mai havia fet: esforçar-se de veritat per tot el que més desitjava. I per sort, no va ser tard.

Va enderrocar els murs més alts i va nedar pels mars més profunds.

Passat el temps, ara és una ànima nova, agraeix més que mai el que té i ho cuida amb totes les seves forces, encara que no sempre acabi recollint els seus fruits.

Pot dir que és feliç, i pot dir-ho amb la boca ben oberta, però tot queda en crits muts. -No sigui que...-
És ferma, sap el que vol i hi segueix lluitant, per fi se'n ha adonat que ha canviat, tot ha canviat cap a millor. Res pot tombar la muntanya d'esforç i il·lusió.

Somriu...

Tour Eiffel

El que podríem anomenar: far dels turistes.

Immensa, majestuosa, elegant... com si el temps no hagués passat per ella.

Baixant per Palais de Chaillot...

-Vèrtigo-

Impresiona moltíssim mirar cap amunt, un cop a sota.

I també mirar cap a sota, un cop amunt! jeje

Primeres vistes, Palais de Chaillot

Al seu costat, a l' esquerra, el Sena.

A l'altre banda, Parc du Champs de Mars.

(Aquesta vista és des del primer pis)

Parc du Champs de Mars, més amunt.

(La torre negra del fons és Montparnasse, més endavant explicaré una anècdota jeje)

Llàstima que el mal dia no va afavorir a les fotografies...

Un rayo de sol, uoh oh ooh!

Va ser una sorpresa que es posés a nevar, tot un regal!

Per cert! Com veieu, les fotos es veuen fatal! Duia una càmera molt dolenta i vaig fer el que vaig poder...

Marc i Montse, que teniu més experiència, com puc separar més les fotos entre elles? És que al pujar el post s'eliminen els espais i es confonen els títols de les fotos.

Merci! ^^