Palais Royale

Parc del Palais Royale

Detall

...Passeig d'arbres...

No puc comentar gaire res sobre..."això" jeje

La plaça...

Font de boles...

.

Madurar

En quin sentit es movia? Quin camí anava seguint?

Les seves passes no eren ni fortes ni segures. Es gronxava d'una banda a l'altre, entre decisió i decisió, i una darrera l'altra, l'anava cagant. Poc a poc, anava descobrint que la vida no eren flors i violes, i va començar a entrebancar-se amb tot.

Plorava...

Va arribar el moment de lluitar-hi, de canviar-ho, perquè allò era un camí de fang, i ella s'hi enfonsava. I va patir, va patir molt fent el que mai havia fet: esforçar-se de veritat per tot el que més desitjava. I per sort, no va ser tard.

Va enderrocar els murs més alts i va nedar pels mars més profunds.

Passat el temps, ara és una ànima nova, agraeix més que mai el que té i ho cuida amb totes les seves forces, encara que no sempre acabi recollint els seus fruits.

Pot dir que és feliç, i pot dir-ho amb la boca ben oberta, però tot queda en crits muts. -No sigui que...-
És ferma, sap el que vol i hi segueix lluitant, per fi se'n ha adonat que ha canviat, tot ha canviat cap a millor. Res pot tombar la muntanya d'esforç i il·lusió.

Somriu...

Tour Eiffel

El que podríem anomenar: far dels turistes.

Immensa, majestuosa, elegant... com si el temps no hagués passat per ella.

Baixant per Palais de Chaillot...

-Vèrtigo-

Impresiona moltíssim mirar cap amunt, un cop a sota.

I també mirar cap a sota, un cop amunt! jeje

Primeres vistes, Palais de Chaillot

Al seu costat, a l' esquerra, el Sena.

A l'altre banda, Parc du Champs de Mars.

(Aquesta vista és des del primer pis)

Parc du Champs de Mars, més amunt.

(La torre negra del fons és Montparnasse, més endavant explicaré una anècdota jeje)

Llàstima que el mal dia no va afavorir a les fotografies...

Un rayo de sol, uoh oh ooh!

Va ser una sorpresa que es posés a nevar, tot un regal!

Per cert! Com veieu, les fotos es veuen fatal! Duia una càmera molt dolenta i vaig fer el que vaig poder...

Marc i Montse, que teniu més experiència, com puc separar més les fotos entre elles? És que al pujar el post s'eliminen els espais i es confonen els títols de les fotos.

Merci! ^^

La Défense

El barri més nou de París o si més no, el més modernista. Moltes coses estrafalàries, vidres i colors. Llum, aigua i vida.

Le Grande Arche, el protagonista.

LLàstima que no s'acabi d'apreciar la inmensitat d'aquest edifici. Si si si, és un edifici amb oficines, encara que no ho sembli.

I Le Grande dit! jajaja No sé ni què representava, ni com es deia, el cas és que era curiós. xD

Tot el passeig de la Défense...

Si us hi fixeu bé; apart d'aquest gran edifici, a la seva dreta també veiem la Tour Eiffel, i a la seva esquerra L'arc de Triomphe.

Davant, escultura de colors; al mig, els edificis; darrere, el sol.

Gegants de vidre.




L'ovni s'ha endut part de l'edifici i ara forma part de l'entrada. Ho vaig trobar molt original.





Fonts de colors, alegria!

.

Raconets de Montmartre

Carroucel als peus del Sacré Cour

Passejant i trobant raconets...

Metropolitain París

Avui m'he repassat les fotos de l'escapada de tres dies a París que vaig fer al gener d'aquest any. La millor que he fet mai! Amb poques hores en vam tenir de sobres per quedar fascinats per la ciutat. Començo, com veieu, pel metro. Com una cosa tan senzilla ens va agradar tant! Cada parada amb un tema diferent, net, polit i interessant.

- La Pigalle-
Entrada al metro típica parisina.

Aquestes dues fotos corresponen a la Tuileries i La Concorde (si no recordo malament).

Passatgers al metrooo!!

Crec que ja he trobat un tema per ocupar aquests dies d'ofuscament personal que tinc amb el blog.

:S

Estimades

Ara ja cada una va per al seva banda, però sempre hem sigut, som i serem una pinya. Hem crescut juntes i hem aconseguit grans fites. I, el més important, sempre hem gaudit, ens hem divertit i ens hem estimat dins i fora de pista.

Per mi sou com unes germanes amb qui n'he aprés més de la vida, en cada una de les seves etapes. Hi han valors importantíssims que amb el pas del temps me'n vaig adonant que; si no hagués sigut per vosaltres, els entrenadors que hem anat tinguent i el bàsquet; mai els hagués conegut. Gràcies per fer que els dos anys de Júnior fossin els millors. Ser campiones de Girona i anar a campionats de Catalunya va ser una experiència inoblidable.

Maite, Yaiza, Laia, Paula, Maria, Rosa, Núria, Neus i Marina.

Espero que algun dia tornem a trobar-nos dins un camp, fent equip.

Problemes tècnics

Si heu rebut un mail dient nosequè del meu blog, no en feu cas! No funciona...
Només volia limitar l'accès però és massa complicat.


Bonanit ^^

Study / Studied / Studying

Després de la Gran siesta (monumental), s'ha acabat el relax. Demà tinc el primer examen i per suposat el vull fer peeeerfecte.
He d'aprofitar que estic sola - els nois no son al pis- i és una oportunitat única. De fet, ni m'ho crec! Vinc de dormir 17 anys a la mateixa habitació que ma germana -una habitació amb només 2 llits, prestatgeria i un armari gros- i 16 anys compartint "habitació d'estudi" amb ella i el meu germà. Us imagineu què passava sempre, oi? Quan un volia estudiar, l'altre volia escoltar música; quan un duia amics, l'altre volia fer deures...cadascú tenia taula i ordinador propis, però a l'hora d'estudiar..uuuff!! Les baralles que hem tingut! Al final ho acabàvem fent tot de cop: realment el gran error de casa.


Vinga, vinga, vinga no ens entretinguem!

Desitgeu-me sort!!

Amb Nip/Tuck també es pot plorar!

Un final molt tendre pel que és la sèrie (ho reconec i m'encanta).
Ja espero la següent temporada.

:P

És una pena / Una pena

Què ens està passant? Ho volem tot. I, acostumats a aconseguir-ho, encara exigim més i més. La vida canvia cap a millor, evolucionem en tots els aspectes. Però deixeu-me dubtar que l'ànima de les persones estigui anant pel mateix camí.
L'estem perdent, cada dia una miqueta més. On hem deixat l’ il·lusió? Les ganes de ser lliures? D'ajudar al pròxim? De no pensar en nosaltres i en només nosaltres?
Ei! Que més enllà de les quatre parets de l'habitació, de la play, del fotolog..existeixen altres coses! On hem deixat l'amistat? L’harmonia? La complicitat?
Estimar és estar sempre al costat de la persona, en la distància, en les bones, en les dolentes, amb tot i per tot, o almenys, així m'ho han ensenyat a mi.
Cada cop és més fàcil enganyar-nos uns als altres. D'un dia per altre dues persones ja es poden creure millors amics i de la mateixa manera deixar de ser-ho. Però com? Com es pot? Després de tant viscut i amb tant de sentiment, com es pot deixar tot en un racó?
Com es pot escollir a una persona casi bé fent pito pito gorgorito per deixar de banda a els que realment mai t’han fallat?
Com costa ser amic (o com em costa!). Cada cop estem capgirant més el significat de la paraula. Amic no és aquell amb qui només comparteixes birres al bar, una partida de futbol platja o simples comentaris fotologgers/bloggers. I així de clar ho dic. Em sap greu veure com casi tot roda d'aquesta manera. El donar més importància a la persona recentment coneguda i que no tenim casi cap lligam amb ella, però que la valorem més que no pas el que ha crescut amb nosaltres, que sap el que ens agrada i el que no, que sap quin va ser el nostre primer petó i les nostres últimes llàgrimes.
Voltar amb uns i ara amb altres i deixar-ne pel camí és llei de vida, i si no, que algú m'expliqui com es fa per endur-me a tothom en un sac! Tot i això, no serveix per justificar els actes.

Som finits? Un amic s’esgota? O com va això? Per que no ho entenc.