19/10/07

La Défense

El barri més nou de París o si més no, el més modernista. Moltes coses estrafalàries, vidres i colors. Llum, aigua i vida.


Le Grande Arche, el protagonista.
LLàstima que no s'acabi d'apreciar la inmensitat d'aquest edifici. Si si si, és un edifici amb oficines, encara que no ho sembli.



I Le Grande dit! jajaja No sé ni què representava, ni com es deia, el cas és que era curiós. xD



Tot el passeig de la Défense...


Si us hi fixeu bé; apart d'aquest gran edifici, a la seva dreta també veiem la Tour Eiffel, i a la seva esquerra L'arc de Triomphe.




Davant, escultura de colors; al mig, els edificis; darrere, el sol.



Gegants de vidre.




L'ovni s'ha endut part de l'edifici i ara forma part de l'entrada. Ho vaig trobar molt original.





Fonts de colors, alegria!




.

16/10/07

Raconets de Montmartre


Carroucel als peus del Sacré Cour



Passejant i trobant raconets...














14/10/07

Metropolitain París

Avui m'he repassat les fotos de l'escapada de tres dies a París que vaig fer al gener d'aquest any. La millor que he fet mai! Amb poques hores en vam tenir de sobres per quedar fascinats per la ciutat. Començo, com veieu, pel metro. Com una cosa tan senzilla ens va agradar tant! Cada parada amb un tema diferent, net, polit i interessant.

- La Pigalle-
Entrada al metro típica parisina.

Aquestes dues fotos corresponen a la Tuileries i La Concorde (si no recordo malament).



Passatgers al metrooo!!


Crec que ja he trobat un tema per ocupar aquests dies d'ofuscament personal que tinc amb el blog.


:S

Estimades

Ara ja cada una va per al seva banda, però sempre hem sigut, som i serem una pinya. Hem crescut juntes i hem aconseguit grans fites. I, el més important, sempre hem gaudit, ens hem divertit i ens hem estimat dins i fora de pista.
Per mi sou com unes germanes amb qui n'he aprés més de la vida, en cada una de les seves etapes. Hi han valors importantíssims que amb el pas del temps me'n vaig adonant que; si no hagués sigut per vosaltres, els entrenadors que hem anat tinguent i el bàsquet; mai els hagués conegut. Gràcies per fer que els dos anys de Júnior fossin els millors. Ser campiones de Girona i anar a campionats de Catalunya va ser una experiència inoblidable.


Maite, Yaiza, Laia, Paula, Maria, Rosa, Núria, Neus i Marina.

Espero que algun dia tornem a trobar-nos dins un camp, fent equip.

13/10/07

Problemes tècnics

Si heu rebut un mail dient nosequè del meu blog, no en feu cas! No funciona...
Només volia limitar l'accès però és massa complicat.


Bonanit ^^

10/10/07

Study / Studied / Studying

Després de la Gran siesta (monumental), s'ha acabat el relax. Demà tinc el primer examen i per suposat el vull fer peeeerfecte.
He d'aprofitar que estic sola - els nois no son al pis- i és una oportunitat única. De fet, ni m'ho crec! Vinc de dormir 17 anys a la mateixa habitació que ma germana -una habitació amb només 2 llits, prestatgeria i un armari gros- i 16 anys compartint "habitació d'estudi" amb ella i el meu germà. Us imagineu què passava sempre, oi? Quan un volia estudiar, l'altre volia escoltar música; quan un duia amics, l'altre volia fer deures...cadascú tenia taula i ordinador propis, però a l'hora d'estudiar..uuuff!! Les baralles que hem tingut! Al final ho acabàvem fent tot de cop: realment el gran error de casa.


Vinga, vinga, vinga no ens entretinguem!

Desitgeu-me sort!!

9/10/07

Amb Nip/Tuck també es pot plorar!


Un final molt tendre pel que és la sèrie (ho reconec i m'encanta).
Ja espero la següent temporada.

:P

5/10/07

És una pena / Una pena




Què ens està passant? Ho volem tot. I, acostumats a aconseguir-ho, encara exigim més i més. La vida canvia cap a millor, evolucionem en tots els aspectes. Però deixeu-me dubtar que l'ànima de les persones estigui anant pel mateix camí.
L'estem perdent, cada dia una miqueta més. On hem deixat l’ il·lusió? Les ganes de ser lliures? D'ajudar al pròxim? De no pensar en nosaltres i en només nosaltres?
Ei! Que més enllà de les quatre parets de l'habitació, de la play, del fotolog..existeixen altres coses! On hem deixat l'amistat? L’harmonia? La complicitat?
Estimar és estar sempre al costat de la persona, en la distància, en les bones, en les dolentes, amb tot i per tot, o almenys, així m'ho han ensenyat a mi.
Cada cop és més fàcil enganyar-nos uns als altres. D'un dia per altre dues persones ja es poden creure millors amics i de la mateixa manera deixar de ser-ho. Però com? Com es pot? Després de tant viscut i amb tant de sentiment, com es pot deixar tot en un racó?
Com es pot escollir a una persona casi bé fent pito pito gorgorito per deixar de banda a els que realment mai t’han fallat?
Com costa ser amic (o com em costa!). Cada cop estem capgirant més el significat de la paraula. Amic no és aquell amb qui només comparteixes birres al bar, una partida de futbol platja o simples comentaris fotologgers/bloggers. I així de clar ho dic. Em sap greu veure com casi tot roda d'aquesta manera. El donar més importància a la persona recentment coneguda i que no tenim casi cap lligam amb ella, però que la valorem més que no pas el que ha crescut amb nosaltres, que sap el que ens agrada i el que no, que sap quin va ser el nostre primer petó i les nostres últimes llàgrimes.
Voltar amb uns i ara amb altres i deixar-ne pel camí és llei de vida, i si no, que algú m'expliqui com es fa per endur-me a tothom en un sac! Tot i això, no serveix per justificar els actes.
Som finits? Un amic s’esgota? O com va això? Per que no ho entenc.

28/9/07

Fer per fer

Un raconet maravellós.


Ara mateix no se m'acudeix res més a comentar sobre la foto. Estic fluixeta...

25/9/07

Lisboa, cidade vazia


Sincerament, m'esperava una ciutat com Barcelona, que hi ha de tot. Llocs bruts, racons preciosos, avingudes carregades de gent, carrerons encara per descobrir...
I gent de tota mena: alts, prims, grassos, morenets, "pijos", contorsionistes, venedors ambulant, executius, turistes...

Si que era com un poti-poti, ara bé, masses coses negatives.

No podies donar dos passes que ja tenies a una o fins i tot dues persones oferint-te droga i de tots tipus, colors, mides, etc. Inclús es fotien dins les terrasses buscant compradors, mentre la gent prenia coses o menjaven.
També hi havien que voltaven pels llocs més concorreguts guanyant-se la vida exhibint les seves qualitats, ja fos tocant la guitarra, fent ballar el gos, cantant, fent malabarismes, etc.
Apart, també vaig veure molta gent demanant diners per poder menjar, em va xocar que la majoria d'aquests eren molt joves.
I l'últim grup i el que més m'ha sorprès: els esguerrats. Per tots els carrers, metros, destins turístics...sempre hi havia gent arraconats, havent d'ensenyar les seves malformacions o deficiències perque la gent es solidaritzés amb ells.


Ara toca parlar de l'estètica de la ciutat. Si dic tot el que penso no acabaria mai, tot i això, faré un petit resum.

L'entrada a Lisboa ja era com una mostra a petita escala del que em trobaria per tots llocs.
Els edificis semblaven apunt de caure, vells, bruts, bastos, "cutres", deixats, inhabitats...
Totes les persianes estaven baixades i tot plegat semblava una ciutat fantasma.

L'ambient era molt trist, no hi havia alegria a l'ambient. Fins i tot vam enganxar dies de festa i als actes públics només s'hi podien veure turistes (jo una més,clar :P), tot i això hi havia poquíssima gent pel carrer. La majoria de gent la trobàvem per sota terra o ben amagats, aglomerats als metros o als centres comercials, en resum, una forma de viure i uns costums molt estranys.


No sé si us en feu a la idea però a mi em va quedar claríssim que Lisboa està bé si vas a fer el que fan tots els "guiris": visitar coses, tirar fotos, fer el burro amb el/s acompanyant/s i fer el vago a l'hotel, durant 3 dies contats ja en tens més que suficient.
La resta no m'ha acabat de convèncer. Ei! No estic dient que no m'hagi agradat!
Aquest post és la crítica negativa, més endavant ja posaré fotos i explicaré les cosetes maques que m'hi he trobat.


^^

24/9/07

O retorno

(Tornar a començar)

S'ha acabat l'estiu, la feina, el viatge a Lisboa (ja en parlaré més endavant) i juntament amb això comencen moltes coses noves. Ho he canviat tot. I tot vol dir TOT. Passant per l'escola, la ciutat, la roba (jeje) i tot el que comporta: gent, costums, etc...
Uff com ho desitjava!

Per fi estic assentada, reinsertant-me a la rutina. Ja puc començar a seguir les pautes d'aquesta nova temporada! I amb quines ganes la començo!!!
Crec que he anat del revés, fent compte enrere dels dies d'estiu, des del primer fins l'últim i amb immenses ganes d'acabar-los.

Per molt estrany que soni, estar un any "penjada" no ha estat geeens fàcil. Sort que he tingut algú que m'ha estat animant al màxim i no m'ha fet perdre l’ il·lusió en cap moment.


El cas és que ja ho torno a tenir tot encarrilat i soc més feliç que mai!


Espero seguir postejant amb regularitat, encara que de moment només sigui per a un parell de persones!
Quan vegi que això em convenç ja faré propaganda. ^^


Bona tardor a tothom!!







12/6/07

Photoshop-ada



Estic al portàtil d'en Gerard, sense res a fer ni a merdejar. Ahir vaig posar dues fotos al fotolog , un abans i després d'un edifici de la Barceloneta passat pel Photoshop. Era una part d'un treball d'urbanística que feien un amic d'en Gerard i ell. Jo que sóc una friki i m'encanten aquestes coses em vaig oferir per ajudar-los a fer aquesta feina.

Com que no es veien bé les fotos vaig dir que les posaria al espai msn però no sé per que no ha volgut anar. La poso aquí i algun dia o altre algú ja la veurà!
^^




Abans Després


6/6/07

pachelbel rant


jajajajajajajajajjajajajajajajajajajajaaja x'D

Avui escoltant música a la platja amb l'Albert m'ha recomanat aquest video. No te desperdici!!!


Vaig a entrenar, ptonets a qui m'espii!

Ah! i...

...una altra pega que em deixava.
De fet és un problema, i és que no em va a l'hora de posar foto al perfil. No és que no en sàpiga per que ja ho havia intentat i m'havia sortit, el que passa és que la foto no m'agradava i per voler canviar-la ale! M'he quedat sense jejeje.

Si algú entra per aquí i m'aconsella millor que millor. Ja me'n he cansat de provar-ho inútilment.


A reveure!

Arrrggg!!!

Bé, ja he trobat un inconvenient prou gros a tot això com per que em toqui els pebrots.
No és com el fotolog, que vas d'aquí a allà i tenques i obres sense sortir de la teva sessió, no. Cada cop que tanco la finestreta ja sóc fora i per entrar al meu usuari he de fer.

  • Clickar "Acceder"
  • Omplir caselles de: Mail (precisament no és curt), Contrasenya iiii el que més ràbia em fa:

Hi ha una casella on tens l'opció de que et recordin el nom i contrasenya cada cop que hi entris així no cal escriure-ho tot de nou. La cliko sempre i no hi ha manera que funcioni, no només no fa la funció que li toca si no que a més em dona més feina ja que cada cop la cicko per "aviam qué passa" i acaba no passant res.

Tot el demés ja veieu que més o menys ho tinc controlat i que se m'ha fet més fàcil del que em pensava.

;)